Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Dos amics de vint anys: Espriu i Rosselló-Pòrcel, el repte dels gegants

FAUSTO | 27 Juny, 2013 10:42

No fa gaire vaig tenir la sort de presentar a Manacor la novel·la de Sebastià Alzamora sobre l'amistat de Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys, una petita joia que lectures successives, us ho ben assegur, no fan sinó lluir i relluir més i més.

Com diu molt bé Pere Gimferrer, Dos amics de vint anys "és un llibre que cal llegir més d'un cop i amb profit i delectança: per ell mateix, pel pur plaer de llegir, però també pel que té de reflexió indirecta sobre la literatura catalana".

Dos amics de vint anys, doncs, té el que ha de tenir en primer lloc una novel·la: cal que inciti, per ella mateixa, a la lectura; que ens provoqui el plaer de llegir per somiar, la qual cosa, m'atreviria a dir, és de vital importància per sentir-nos més humans enmig de tanta desesperança instigada pels més mediocres.

L'altre dia, precisament, vaig haver de fer una gestió a un banc en particular i vet aquí que just abans de sortir-ne vaig tenir el rampell de girar-me i llegir un "consell publicitari" que deia literalment: "Per què somies si ho pots comprar". Us convid a fer-ne la recerca a Youtube, millor en espanyol, que encara sona més contundent: "Por qué soñar si puedes comprar". Nihilisme pur i dur, la definició a l'ús del capitalisme més traïdor. Simplement pornogràfic.  És evident que aquesta genteta a qui entre tots hem pagat el rescat no ha escoltat mai els versos de Lluís Llach:

No abarateixis el somni,

el teu estel que hi ha al fons del camí,

no abareteixis el somni

o et donaràs per menys preu tu mateix.

Ni tampoc han llegit ni llegiran l'emotiva novel·la d'Alzamora de la qual us assegur que els més grans enyoraran l'energia jovenívola que l'escriptor resumeix magistralment en una metàfora prestada de la rondallística popular i que dóna títol a la primera part de l'obra. Em referesc a L'amor de les tres taronges i que el personatge de Rosselló-Pòrcel argumenta -o més aviat interroga- en una sola oració: "Desafiar el repte dels gegants i de les criatures belles i espantoses: era aquest, el sentit de l'existència?".

Però també els joves se sentiran atrets per aquests dos escriptors novells i presumptuosos de 20 anys. I farien bé de prendre'n mostra i intentar, si més no, no vendre's el somni a qualsevol preu.

Finalment, i seguint el fil reflexiu de Gimferrer, no deixeu de llegir aquesta nouvelle, per reflexionar i aprendre més sobre la nostra pròpia literatura i, per tant, sobre nosaltres mateixos, lluny de tòpics i estereotipus esquerps, hereus de l'època -diguem-ne convulsa- que ens toca viure.

Llegiu, doncs, Alzamora, però aprofiteu també per llegir Espriu i Rosselló-Pòrcel, qui un temps varen tenir vint anys. Llegiu-los.

  

Llorenç Carreres 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS