Món de Llibres

Cumbres borrascosas se talló en un taller natural, con herramientas sencillas y materiales del lugar. La escultora encontró un bloque de granito en un páramo solitario: Mirándolo, vio que de la peña podía hacerse la cabeza, salvaje, oscura, siniestra. Una forma modelada al menos con un elemento grandioso: fuerza. Trabajó con un cincel tosco y sin modelo, sólo con la visión de sus reflexiones; y ahí está: colosal, oscura y amenazadora, medio estatua y medio roca. En el primer sentido, terrible y diabólica; en el segundo, casi hermosa, pues su tono es de un gris suave y la cubre el musgo del páramo; y el brezo, con sus campanillas radiantes y su balsámica fragancia, crece fielmente al pie del gigante.

Charlotte Brontë

             L’any 1847 les tres germanes Brontë publicaren les seves novel·les més famoses: Charlotte Brontë, Jane Eyre; Anne Brontë, Inés Grey; Emily Brontë, Cumbres borrascosas. Possiblement no es tornarà a repetir que tres germanes es dediquin a la literatura amb tan bons resultats, ni que publiquin les seves millors novel·les dins el mateix any, ni que, a sobre, dues d’elles, Charlotte i Emily, es converteixin en escriptores immortals beneïdes amb el do de la genialitat.

            Cumbres borrascosas era un anacronisme a la seva època. El doble mortal amb els ulls tancats i sense parany que va fer Emily Brontë escrivint aquest llibre suposà un bot arriscadíssim que només una persona molt visionari pot culminar amb èxit. Ens enfrontem a una obra endimoniada com si d’una tempesta es tractés. Una obra en la que contínuament trona i llampega i on no trobarem espais per refugiar-nos. Heathcliff és un dels personatges més forts que la imaginació d’un escriptor ha parit; amoral, antisocial,  mancat de dogmes, fosc com un animal de la nit, imponent i, sobre tot, crònicament enamorat. D’altra banda, Catherine tampoc no queda al darrera i és capaç de portar el seu amor més enllà de tots els límits establerts i permesos. Gabriel Rossetti va dir d’aquesta novel·la que és un llibre malèvol, un monstre increïble, i que la seva acció transcorre a l´infern, només que allà els llocs i les persones tenen noms anglesos. Encertadíssimes aquestes paraules que ens deixen també imaginar quines degueren ser les reaccions dels lectors quan es va publicar. Criticat, incomprès i relegat durant un temps, Cumbres borrascosas ens demostra que no sempre estam preparats per segons quins esdeveniments.

             A diferència de la seva germana Charlotte, que amb Jane Eyre no et dóna treva ni per pensar, Emily ens deixa respirar però no adormir-nos, interpretar els esdeveniments però no preveure’ls, gratar dins les seves pàgines però no arribar als seus fonaments, intuir els motius dels seus personatges però mai per justificar-los. En resum, ens deixa tenir fe fins que un llamp o la mà dictatorial de Heathcliff ens ho desbaraten tot.

        Poques coses més es poden escriure d’una obra de la que ja està tot dit: només desitjar als lectors que per primer cop s’acosten pels voltants d’aquets paratges gòtics i fantasmals una “agradable” i fructífera passejada.

 Fausto Puerto