Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Cumbres borrascosas. L’amor encadenat a l´infern.

FAUSTO | 27 Juliol, 2006 08:58

Cumbres borrascosas se talló en un taller natural, con herramientas sencillas y materiales del lugar. La escultora encontró un bloque de granito en un páramo solitario: Mirándolo, vio que de la peña podía hacerse la cabeza, salvaje, oscura, siniestra. Una forma modelada al menos con un elemento grandioso: fuerza. Trabajó con un cincel tosco y sin modelo, sólo con la visión de sus reflexiones; y ahí está: colosal, oscura y amenazadora, medio estatua y medio roca. En el primer sentido, terrible y diabólica; en el segundo, casi hermosa, pues su tono es de un gris suave y la cubre el musgo del páramo; y el brezo, con sus campanillas radiantes y su balsámica fragancia, crece fielmente al pie del gigante.

Charlotte Brontë

             L’any 1847 les tres germanes Brontë publicaren les seves novel·les més famoses: Charlotte Brontë, Jane Eyre; Anne Brontë, Inés Grey; Emily Brontë, Cumbres borrascosas. Possiblement no es tornarà a repetir que tres germanes es dediquin a la literatura amb tan bons resultats, ni que publiquin les seves millors novel·les dins el mateix any, ni que, a sobre, dues d’elles, Charlotte i Emily, es converteixin en escriptores immortals beneïdes amb el do de la genialitat.

            Cumbres borrascosas era un anacronisme a la seva època. El doble mortal amb els ulls tancats i sense parany que va fer Emily Brontë escrivint aquest llibre suposà un bot arriscadíssim que només una persona molt visionari pot culminar amb èxit. Ens enfrontem a una obra endimoniada com si d’una tempesta es tractés. Una obra en la que contínuament trona i llampega i on no trobarem espais per refugiar-nos. Heathcliff és un dels personatges més forts que la imaginació d’un escriptor ha parit; amoral, antisocial,  mancat de dogmes, fosc com un animal de la nit, imponent i, sobre tot, crònicament enamorat. D’altra banda, Catherine tampoc no queda al darrera i és capaç de portar el seu amor més enllà de tots els límits establerts i permesos. Gabriel Rossetti va dir d’aquesta novel·la que és un llibre malèvol, un monstre increïble, i que la seva acció transcorre a l´infern, només que allà els llocs i les persones tenen noms anglesos. Encertadíssimes aquestes paraules que ens deixen també imaginar quines degueren ser les reaccions dels lectors quan es va publicar. Criticat, incomprès i relegat durant un temps, Cumbres borrascosas ens demostra que no sempre estam preparats per segons quins esdeveniments.

             A diferència de la seva germana Charlotte, que amb Jane Eyre no et dóna treva ni per pensar, Emily ens deixa respirar però no adormir-nos, interpretar els esdeveniments però no preveure’ls, gratar dins les seves pàgines però no arribar als seus fonaments, intuir els motius dels seus personatges però mai per justificar-los. En resum, ens deixa tenir fe fins que un llamp o la mà dictatorial de Heathcliff ens ho desbaraten tot.

        Poques coses més es poden escriure d’una obra de la que ja està tot dit: només desitjar als lectors que per primer cop s’acosten pels voltants d’aquets paratges gòtics i fantasmals una “agradable” i fructífera passejada.

 Fausto Puerto 

Comentaris

  1. Llorenç
    Bon comentari.
    Bon comentari. T'hi has lluït. Això de la coincidència de les tres germanes realment és com una ametla que cau de punta. La novel·la no l'he llegida, però la versió cinematogràfica me va agradar.
    Llorenç | 27/07/2006, 10:28
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS