Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Els ulls del germà etern. O el pes de la consciència.

FAUSTO | 21 Setembre, 2006 09:37

Els ulls del germà etern és com una llegenda novel·lada. A mig camí entre la faula i la paràbola, l’obra esdevé una alliçonadora reflexió sobre la impossibilitat de tot judici d’arribar a convertir-se en allò que en teoria, hauria d’esser: un acte de justícia. El dilema moral que es planteja va més enllà de la narració oriental en que s’inclou i passa a convertir-se en una visió enlluernadora pel que fa a les conseqüències que actuar (i en una mesura no menys considerable no fer-ho) té vers la vida dels altres. És una obra tan minúscula com aclaparadora, la qual cosa demostra, que no és en absolut l’extensió sinó més aviat la intel·ligència i la intensitat, el que decideix la magnitud d’una obra. El mateix podem dir de la vida de les persones. El que se’ns conta és precisament la història d’un home que veu en els ulls del germà etern, una senyal de Déu que canviarà el seu destí. Un destí en què la seva màxima preocupació no serà ja la violència com a mitjà per aconseguir favors reials, sinó la justícia més enllà de tota culpa. Aquest camí ens és contat a partir de la reflexió que sens dubte Stefan Zweig adopta amb alè messiànic per a la seva narració: tan destre a l’hora d’abraçar personatges històrics de carn i os com a l’hora d’enfrontar-se a la font de saviesa que hi ha als cants del Bhagavadgita. Són precisament uns versos del Bhagavadgita els que discretament acaronen la gran reflexió sobre l’existència humana i la seva brevetat. “No per evitar la acció, es lliura un de fer, així, ni per un moment pot deixar d’actuar.” 

“Què significa fer? Què significa no fer?. Això és el que tantes vegades desorienta al savi. Perquè s’ha de parar esment en el fer, el fer prohibit. Com també s’ha de parar esment en el no fer, doncs la seva essència es insondable.” 

Stefan Zweig escriptor austríac (1881-1942) contava amb una gran formació humanística que li féu concebre amb precisió la possibilitat d’una gran fraternitat europea basada en els valors més alts de l’esperit. Però la seva vida és un exemple clar de com la irracionalitat obligà un home de gran cultura i tracte exquisit a convertir-se en refugiat i posteriorment a llevar-se la vida, conjuntament amb la seva dona quan la barbàrie s’imposava i ja no devia veure cap sortida per a l’expansió espiritual de l´intel-lecte. Es suïcidar al Brasil, concretament a Petròpolis l’any 1942.

Com si d’un criminal es tractés i empès per circumstàncies històriques com foren l’ascens dels nazis al poder i la segona guerra mundial, la seva escriptura clarivident i assenyada i el seu estil - d’una contenció extraordinària i de principis “morals” altruistes exemplars- el dugueren a una cruïlla on la desesperació i la solitud que observava en la seva extrema lucidesa eren  insuportables. Posar fi a la seva vida, quan la seva confiança en la natura humana devia haver caigut a les seves cotes més baixes. A les seves memòries sens dubte la seva visió pessimista personal coincideix plenament amb la valoració general que fa del món que l’envolta: “la derrota més terrible de la raó i el triomf més furiós de la brutalitat que conté la crònica dels temps: mai una generació no ha patit una tal recaiguda moral des d´una semblant altura espiritual”.

Afortunadament d´Stefan Zweig ens queda a part de la seva biografia, una obra ingent i d´una gran coherència tan estilística com pel que fa al contingut, a més d´una temàtica diversificada, entre la qual hi ha Els ulls del germà etern, una obra redactada als anys 20, quan la societat europea d’entreguerres sentia una gran predilecció per tot allò exòtic, i entre els llocs més rodejats d’exotisme per la cultura europea hi trobem orient. Un orient mitificat des del Japó a la Índia i que troba en Stefan Zweig un preceptor  cultural popular de primer ordre que sap combinar aquest interès europeu  per l’exotisme que comença per la natura selvàtica (que inclou els valors colonials més hegemònics)  i un misticisme que abraça una recerca del panteisme, els valors religiosos com a font de saviesa i l’altruisme com a eina de respecte vers allò diferent. És aquesta habilitat per harmonitzar les exigències de cultures que en un principi poden semblar antagòniques, un dels trets més sorprenents de l´obra.   

Gabriel Nadal Fullana.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS