Món de Llibres

“Esa mañana el mar apareció iridiscente y oscuro. Mi hermana y mi esposa – Helen y Diana- nadaban, y vi sus cabezas, negro y oro, en el agua oscura. Las vi salir y vi que estaban desnudas, desvergonzadas, bellas y plenas de gracia, y contemplé a las mujeres desnudas saliendo del mar”            

           Aquest és l’inoblidable final del primer conte que vaig llegir de John Cheever. El relat al que pertany es titula “Adiós, hermano mío” i després d’haver-lo assaborit podeu estar ben segurs que les dues dones nues sortiran de l’aigua  per sempre més. Rodrigo Fresán  transcriu i cita també aquestes línees en el seu meravellós pròleg de “La geometria del amor” com les primeres que ell va llegir d’aquest autor nord-americà. Explica com un vespre de l’any 1979 va entrar en una llibreria de segona mà a Bones Aires i d’entre tots els volums, li cridà l’atenció un llibre de color vermell que es titulava “Cuentos y relatos” d’un escriptor que ell desconeixia. L’obrí, en llegí un fragment a l’atzar i va comprar el llibre sense dubtar-ho. Ben aviat, Cheever es convertí en el seu autor favorit.  

Si la perfecció existeix, John Cheever és un dels escriptors de relats que més s’acosten a ella. Va néixer l’any 1922 a Quincy (Massachussets) i després de ser expulsat de l’escola primària abandonà els estudis i es dedicà a l’escriptura. Molt prest Malcolm Cowley, editor de la  prestigiosa revista The new republic, descobrí el gran talent de Cheever a través del seu primer conte, “Expelled”,  i el publicà sense pensar-ho dues vegades. Per mostra, un passatge d’aquest geni prematur:            

“Nuestro país es el mejor país del mundo. Nadamos en prosperidad y nuestro presidente es el mejor presidente del mundo. Tenemos manzanas más grandes y mejor algodón y máquinas más veloces y hermosas. Todo esto nos convierte en el país más importante del mundo. El desempleo es un mito. La insatisfacción es una fábula. En el colegio, [nuestro país] es siempre hermoso. Es siempre la gema del océano y está muy mal que así sea. Está mal porque la gente se lo cree. Porque se vuelven indiferentes. Porque se cansan y se reproducen y votan y no saben nada. Porque el periódico está siempre de buen humor y pasa el tiempo mirando al cielo raso para no ver la suciedad del suelo. Porque todo lo que ellos saben y conocen es lo que les dice el periódico siempre de buen humor”. Expelled.            

John Cheever o el Chejov nord-americà, homosexual, vividor, alcohòlic sense remei,  provocador, inadaptat social, visionari apocalíptic, intel·ligent i lúcid fins i tot en estat ebri i enamorat d’Europa; admirat per Nabokov i Capote (sempre molt crítics amb altres escriptors), mestre de Raymond Carver, amic de Saul Bellow i de John Updike (també deixeble seu), contemporani d’autors tan venerats com William Faulkner, J.D.Salinger i John Steinbeck als quals iguala en  importància i en mestria, va ser sobretot un crític despietat amb l’anomenada American Way of Life motiu pel qual fou censurat en diverses ocasions.            

Els contes de Cheever són com un mirall on la societat, ja no només l’americana dels anys 30 i 40 sinó també l’actual, veu reflectides les seves misèries, la seva hipocresia i la seva falta de valors. Això sí, tot ben amagat al darrera de la que sembla una façana impecable de modals i falses aparences.  El que ens vol demostrar Cheever però és que si gratem un poc, si mirem un poc més enllà d’aquestes aparences, el que ens trobarem no es ni prou fer-hi el que ens esperàvem. La veritat sovint pot ser deshonrosa. L’home, en el fons, és una criatura dèbil. Per això, tots els personatges que fan tan reals aquests contes tenen qualque cosa de que sentir-se avergonyits,  qualque motiu que no els deixa trobar la felicitat i, en definitiva, qualque passió prohibida o qualque por amagada que els fa ésser tan vulnerables com humans.            

Aquesta antologia formada per divuit relats, probablement els millors de Cheever, fou un encàrrec que va fer l’editorial Emece a Rodrigo Fresán, reconegut escriptor Argentí que amb tota la seva saviesa i el seu respecte seleccionà els contes imprescindibles. A més dels relats, Cheveer publicà diverses novel·les entre les que destaquen: “Falconer” (la més famosa) “Esto parece el paraíso” “La familia Wapshot” i uns diaris meravellosos que Fresán descriu com un forat negre d’estranya bellesa.   

Fausto Puerto.