Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La abadesa de Castro. L’ambigüitat d’Stendhal.

FAUSTO | 11 Octubre, 2007 09:28

Cuanto más ahondamos en nuestra alma, cuanto más nos atrevemos a expresar un pensamiento muy secreto, más temblamos al verlo escrito: parece extraño, y en esta extrañeza consiste su mérito. Por eso es original, y si además de verdadero, si las palabras reflejan bien lo sentido, entonces es sublime.

Stendhal

Impedimenta és una nova editorial que promet tota classe d’excel.lències al lector bibliòfil i exigent. Començar publicant una obra d’Stendhal diu molt de les ambicioses intencions del seu editor i posa el llistó ben alt, quant a qualitat, als propers títols que estan per arribar. Entre d’altres: La pulga de acero de Nikolai Leskov, Noviembre de Gustave Flaubert i Santuario d’Edith Wharton.

Una de les coses que més m’agrada del gran escriptor francès, i que a La abadesa de Castro trobem a cada fulla, és la força i l’ambigüitat dels seus personatges. Julio Branciforte i Elena Campieralli són creacions a l’altura del millor Stendhal. Les seves vides, que a estones semblen tretes d’un relat picaresc del Decameró i d’altres d’una tragèdia de William Shakespeare, concentren totes les fosques obsessions i tots els clars de lluna d’aquest escriptor que, a més de soldat, diplomàtic, republicà, aventurer i anticlerical,  va ésser un enamorat de la bona vida i un romàntic incurable.

Stendhal, a la seva obra mestra que és  El roig i el negre, crea a Julian Sorel i ens regala un dels personatges més forts i inoblidables de la literatura. Record que en el seu moment, quan gaudia de la lectura d’aquesta fabulosa novel.la, Sorel em desconcertava profundament. La seva psicologia era tan complexa que no acabava de saber mai quines eren les motivacions i quines les futures intencions d’aquest jove, que amb el pas del temps, com si d’un camaleó es tractés,  anava transformant-se, adaptant-se i canviant segons les circumstàncies. Stendhal és un autor imprevisible, un escriptor audaç que ens porta al final de la novel.la per camins que als lectors se’ns fan difícils d’intuir.

Amb La abadesa de Castro ens passa una cosa semblant; plena de d’aventures i accions heroiques, de tragèdies i traïcions, de luxúria i pecat, de confabulacions i demostracions de valor, de monges que conspiren i capellans pervertits, d’esperances impossibles i flors tacades de sang, ens trobem sempre davant una encreuada de possibilitats que ens porten a situacions i desenllaços que no esperàvem i ens obliguen a enfrontar-nos als estranys comportaments d’uns personatges que imaginàvem d’una manera i se’ns revelen d’una altra. 

Anar a una llibreria i trobar-se damunt la taula de novetats un llibre d’Stendhal (i a més tan ben editat com aquest) és tot un regal a la vista i als sentits. Llegir a un suplement que La abadesa de Castro ha estat, durant uns dies, en un llistat dels deu llibres més venuts és, sens dubte, una notícia que no té preu.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. aristocrataiobrer
    Re: La abadesa de Castro. L’ambigüitat d’Stendhal.

    A mi també em va agradar molt El roig i el negre, llegit l'any passat. Només al final em va semblar que perdia pistonada. El millor, la descripció de la vida de províncies francesa, aplicable encara avui dia a casa nostra!

    aristocrataiobrer | 11/10/2007, 13:16
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS