Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Assaig sobre la ceguesa. El mal blanc.

FAUSTO | 08 Novembre, 2007 09:51

He tornat cec llegint amb els ulls i la imaginació. Pot parèixer estrany, però aquesta obra m’ha fet sentir les dificultats terribles que sofreixen els personatges de Saramago per tal de sobreviure en un món infectat amb el mal blanc i així valorar el que la majoria tenim i que uns altres han perdut: la vista.

Un dia un home es queda cec dins del cotxe. És aquest el principi de la ceguesa que s’estén amb rapidesa per tot el país. La determinació que pren el govern és la mateixa que antigament es va prendre amb altres epidèmies com el còlera o la febre groga (recordem que al magnífic llibre La Peste d’Albert Camus es pren la mateixa mesura) és a dir, la quarantena. 

El manicomi és un dels llocs que el govern decideix omplir de cecs i de gent que creu que està infectada amb el propòsit de allunyar-la de la gent “sana”. Estan tancats en condicions infrahumanes sense cap tipus d’ajuda per part de l’exterior, l’únic que els prometen són tres menjades cada dia, cosa que no es compleix cap vegada.

Mentre, a fora hi ha soldats que tenen l’ordre de disparar a matar si els cecs intenten sortir a l’exterior.

“Me gustaría saber si ellos también se quedan ciegos, ellos, quiénes. Los soldados, Yo creo que ellos deberían ser los primeros. Todos se mostraron de acuerdo, sin preguntarse por qué, faltó alguien que diera la razón fundamental, Porque así no podrían disparar”

El simple fet de defecar és una tasca complicada i desagradable per a les tres-centes persones que intenten conviure dins del manicomi. Poc a poc, les olors putrefactes s’escampen per tot el recinte ajuntant-se amb les no més agradables olors corporals.

Només hi ha una persona a dintre que hi pot veure, la dona del metge ( que fingeix ser cega). Només el seu home sap que hi veu. Hi ha alguns moments realment impactants i creïbles tant dins com fora que ens faran reflexionar profundament sobre la societat i en com aquesta, en situacions límits, és incapaç d’ajuntar-se i intentar conviure de la millor manera possible.

“Aquí, donde debería haber sido un uno para todos y todos para uno, hemos podido ver con qué crueldad quitaron los fuertes el pan de la boca de los débiles”

Referent a la dona del metge, que veu tot el desastre, hi ha un comentari sobre les imatges realment interessant:

“Las imágenes no ven, Equivocación tuya, las imágenes ven con los ojos que las ven, sólo ahora la ceguera es para todos, tú sigues viendo, Iré viendo menos cada vez, y aunque no pierda la vista me volveré más ciega cada día porque no tendré quien me vea”

Saramago, amb tota la cruesa que necessita el llibre, ens presenta aquest món caòtic i ens fa valorar moltíssim el sentit de la vista. Sense els ulls el món seria un desastre, els necessitem per viure.

La meva intenció és no avançar res més de la història per si algun lector vol gaudir al màxim del que possiblement es considerarà un clàssic de la literatura. Ensaio sobre a Cegueira.

Sus Mateu

Comentaris

  1. digue'm ariadna
    comentari a Assaig sobre la ceguesa

    Com deia Saramago:
    "Pienso que todos estamos ciegos. Somos ciegos que pueden ver, pero que no miran."
    Les reflexions de la lectura d'aquesta novel.la, escrita al 1995, són totalment vàlides encara que passin els anys. Una gran recomanació.
    Salutacions.

    digue'm ariadna | 08/11/2007, 11:41
  2. josepmanel
    Re: Assaig sobre la ceguesa. El mal blanc.

    Doncs, et recomane vivament (si no l’has llegida ja) “Assaig sobre la lucidesa”, on existeix un petit lligam sobre la novel•la de la que fas crítica en el teu post. Però, clar, quina obra del senyor Saramago podríem deixar de recomanar?

    josepmanel | 11/11/2007, 11:49
  3. elveidedalt
    Re: Assaig sobre la ceguesa. El mal blanc.

    Jo acabo de llegir "Ensayo sobre la lucidez". M'he quedat molt neguitós...

    elveidedalt | 11/11/2007, 16:43
  4. Xenofílic
    Re: Assaig sobre la ceguesa. El mal blanc.

    T'ha de venir bé de llegir Saramago...però un cop hi entres ja no el pots deixar. Molt bo "Les intermitències de la mort".

    Xenofílic | 11/11/2007, 16:49
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS