Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Guerra i pau. La gran èpica de Tolstói.

FAUSTO | 22 Novembre, 2007 09:48

Com el nen que fica les seves mans juganeres dins la sorra i les treu plenes a vessar de milions de grans lluents que en la seva imaginació semblen palletes d’or, així Tolstói fica les seves, d’escriptor ambiciós i irrepetible, dins d’un bocí de la història i les treu farcides de tresors, troballes i reflexions que la seva ploma fixa al paper, una per una, amb la paciència, l’esment i l’elegància del geni que sap perfectament com i a on vol arribar.

Liev Nikoláievich Tolstói, com si d’un gran xef es tractés, no deixa res a l’atzar. Les seves creacions més elaborades, Anna Karenina i Guerra i pau, surten de la cuina perfectes,  en el seu punt.  Asseguts a la taula on hem degustat durant hores i hores aquestes èpiques i grandioses novel.les, no trobarem en acabar ni tan sols el detall d’unes miques, descartades al voltant del plat, que ens permetin afirmar que dins la cuina  hi havia una persona de carn i os i no un esperit intel.lectual superior a tot quan hàgim imaginat. Els defectes del Tolstói moralista, que a vegades ens sermoneja i que tan fàcils de retreure són per a alguns dels seus crítics, no deixen de ser en el fons menudeses insignificants si les contraposem a tot el que la seva literatura representa i ens aporta.

La magnificència de Guerra i pau (1.876 pàg.) ens deixa clar que la intenció de l’autor rus era acaparar tota una època i un crucial moment històric sense perdre detall. La manera sublim que té d’aconseguir-ho sorprèn al lector encara avui en dia. Tolstói als seus 35 anys volia escriure la novel.la total; una crònica i un document on reflectir tots els seus sabers, tots els seus pensaments i tot el seu geni. En referir-me a la novel.la total em ve al cap un paràgraf que vaig llegir al llibre 2666 de Roberto Bolaño, en el que un dels seus protagonistes reflexionava sobre la diferència que hi ha entre les novel.les curtes o relats i les obres més extenses de la literatura. Deia així:

“Que triste paradoja, pensó Amalfitano. Ya ni los farmacéuticos ilustrados se atreven con las grandes obras, imperfectas, torrenciales, las que abren camino en lo desconocido. Escogen los ejercicios perfectos de los grandes maestros. O lo que es lo mismo: quieren ver a los grandes maestros en sesiones de esgrima de entrenamiento, pero no quieren saber nada de los combates de verdad, en donde los grandes maestros luchan contra aquello, ese aquello que nos atemoriza a todos, ese aquello que acoquina y encacha, y hay sangre y heridas mortales y fetidez”

Tolstói ens hipnotitza i una vegada que ens té subjugats a la seva voluntat ens transporta dels exuberants salons, on tenen lloc els balls i reunions de l’alta societat de Moscou i Sant Petersburg, fins al  camp de batalla d’Austerlitz on el fang i la sang dels soldats es mesclen al terra simbolitzant els horrors de la guerra. Llavors en un exercici literari mil.limètric ens torna als palaus i a la vida quotidiana d’una societat que sembla viure al marge dels esdeveniments fins que, ja massa tard, ens trobem al mig de la batalla de Borodino i després amb les tropes franceses ocupant Moscou....tot això ens ho conta Tolstói amb la naturalitat que un avi porta el seu nét cada dia al parc.

559 personatges desfilen per les pàgines de Guerra i pau. Alguns són reals, altres inventats, però tots semblen vius i a punt de sortir del llibre. Perfectament diferenciats tant física com psicològicament ens trobem al davant d’uns herois i unes heroïnes únics en tots el seus defectes i totes les seves virtuts. Aquí no hi ha bons ni dolents, el realisme de Tolstói és conseqüent i constant durant tot el llibre. Mai no ens trobem davant d’una situació exagerada o mal resolta. La humanitat de la que l’autor ha dotat les seves creacions no ens  deixa detectar incongruències en la seva manera d’actuar. Els  errors i els encerts de Natasha, Andrei, Napoleó, Pierre, Kutúzov, Nikolai i un llarg etc.. es paguen molt cars o es premien justament, però mai no desentonen dins del curs narratiu.

Per a Tolstói la història mundial és resultat d’infinites gestes anònimes i de experiències personals, els grans moviments públics i socials mai no són decidits i molt menys gestats per la voluntat d’un sol home, sinó per la predisposició de tot un poble o societat. Tolstói es llueix i sobresurt intentant explicar aquesta filosofia seva i aconsegueix convèncer-nos a través de nombrosos i encertats exemples de tots els fets  que analitza, sempre amb el distanciament del gran historiador.
 
Una lectura imprescindible i alhora perfecte complement de Guerra i pau és  L’eriçó i la guineu d’Isaiah Berlin. En aquest enriquidor assaig Berlin profunditza dins l’obra de Tolstói i sintetitza  les seves idees  amb una lucidesa i una mestria clarividents.

“¿Qué son los grandes hombres?  Son seres humanos corrientes lo suficientemente ignorantes y vanos para asumir la responsabilidad de la vida de la sociedad. Tales individuos prefieren cargar con la culpa de todas las crueldades, injusticias y desastres que se justifican en su nombre, a reconocer su insignificancia e impotencia en la corriente cósmica, que sigue su curso sin respetar la voluntad ni los ideales de dichos individuos.” “El individuo es libre cuando es el único involucrado, de modo que, cuando levanta el brazo, es libre dentro de unos límites fijos.”

Napoléon en la Batalla de Austerlitz, óleo de François Pascal Simon, Barón Gérard

I per acabar una darrera recomanació al lector que com jo mateix no sap rus i decideixi envestir aquestes 1.900 pàgines: la traducció de Lydia Kúper editada per El taller de Mario Muchnik és fantàstica, de ben segur la millor de totes les que s’han fet en castellà. En català també el trobarem editat per Edicions 62 amb traducció de Carles Capdevila.

Fausto Puerto


Igual que el sol y cada átomo de éter son una esfera completa en sí misma y, al mismo tiempo, no son más que un átomo de un todo enorme que por su misma inmensidad el hombre no puede concebir, así cada individuo lleva sus objetivos en sí mismo y, a la vez, sirve con ellos a un objetivo general, inaccesible al ser humano.

Liev Tolstói

Comentaris

  1. aristocrataiobrer
    Re: Guerra i pau. La gran èpica de Tolstói.

    la traducció catalana és bona? Ho dic perquè l'Anna Karenina em va agradar molt, traducció magnífica d'Andreu Nin, poc envellida, però la de Guerra i pau no sé si està feta del francès

    aristocrataiobrer | 22/11/2007, 17:38
  2. FAUSTO
    Traducció

    La traducció catalana de Guerra i pau de Carles Capdevila aparegué per primer cop l’any 1928 i fou revisada per Bartomeu Bardagi l’any 1960. Les he comparades un poc, aquí a la llibreria, i en la meva opinió la de Lydia Kuper en castellà és bastant millor.

    FAUSTO | 22/11/2007, 18:29
  3. aristocrataiobrer
    Re: Guerra i pau. La gran èpica de Tolstói.

    gràcies Fausto, doncs llegiré la castellana, una versió tan antiga no pot ser, i a més crec que és del francès

    aristocrataiobrer | 23/11/2007, 14:09
  4. Xenofílic
    Re: Guerra i pau. La gran èpica de Tolstói.

    Suposo que aquest llibre te l'has de llegir amb calma i en un periode de calma feinívola ;-)

    Xenofílic | 05/12/2007, 16:37
  5. Roser Baró
    la traducció en català deGuerra i pau

    La traducció al català de guerra i pau de Lev Tolstoi, feta per Carles Capdevila, es directament del rus. I no per més antiga ha d'esser menys bona que una altra més moderna.
    A mi em va agradar molt.

    Roser Baró | 05/05/2013, 20:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS