Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Vida y muerte de un pueblo español. Un testimoni de guerra.

FAUSTO | 31 Gener, 2008 10:44

      Elliot no és un dels brigadistes estrangers que vengueren a defensar la República sinó un periodista que vivia en la cosmopolita Eivissa dels 1930 d’ençà feia uns quatre anys, que parlava eivissenc i que mantenia una intensa amistat amb la gent del poble. L’obra l’escrigué havent acabat de fugir d’Eivissa en anglès car no preveia que es pogués llegir a la seva illa estimada, i passa a ser un testimoni de guerra precís i veraç. No és una obra de ficció sinó un document verídic, però no simplement un document històric car l’acompanya la qualitat literària: al to verídic de la narració s’hi afegeix precisió literària i psicològica. Ens enganxa degut a la seva senzilla però magistral i emotiva manera de narrar els fets i conduir-nos dins la història.
 
És així una obra imprescindible per aquells que volen conèixer els esdeveniments més minuciosos dels primers mesos de la Guerra Civil a l’illa d’Eivissa, però també és una obra destinada a tot aquell que vulgui llegir bona narrativa. Sorprenentment aquesta obra, de tanta qualitat literària i documental, romangué pràcticament inèdita fins fa uns pocs anys.

En la primera part va descrivint l’ambient social i els diversos protagonistes (no empra pseudònims sinó els noms reals), i ho fa amb una fonda psicologia i amb un lirisme contingut. En la segona part narra el drama de la guerra, mostrant d’una forma directe com les relacions d’odis i amistat, les pors, heroïcitats i tragèdies es van possessionant de persones reals, algunes molt properes a ell. Paul ens deixa la narració penjada al final de l’estiu del 36, quan Elliot fuig de l’illa. No tornarà mai més a Eivissa, no se’ns conta que passà posteriorment amb els seus amics eivissencs, ell no ho sabé mai. Prest una nova guerra afectaria tota Europa. Però encara ara, si anam al Passeig de Santa Eulària, podem trobar el local de Can Cosmi, la font d’Abaix, i allà dalt l’acròpolis amb l’ancestral església i el cementiri.

Miquel Angel Cabrer


No creían en nuestras palabras sino en las paredes de yeso y los travesaños del techo de los que colgaban los pimientos y la sobrasada, el sonido de las mulas en el establo, la quietud nocturna de su madriguera en las montañas...Creían en el crecimiento y la productividad de las higueras, y en el trabajo, sin angustias, al ritmo ibizenco, con un despertar natural y, al cabo de unas horas , la agradable inmersión en el sueño.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS