Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La mort i la pluja. Memòria de la Mallorca preturística.

FAUSTO | 17 Abril, 2008 08:46

L’editorial Proa, dins la seva col.lecció Òmnium, acaba d’editar l’obra guanyadora del premi Mercè Rodoreda 2007: La mort i la pluja, de Guillem Frontera.

Dins un panorama literari mallorquí on últimament han predominat les novetats procedents d’autors joves, prometedors, atrevits i estridents,  de sobte apareix La mort i la pluja, la magnífica obra d’un veterà de luxe: Guillem Frontera.

Tot i que sé que aquests dies ja s’ha comentat de sobres la trajectòria d’aquest escriptor, convé recordar que estem parlant d’un històric de la literatura mallorquina en català, concretament d’un integrant emblemàtic de l’anomenada generació dels setanta, aquell grapat de poetes i escriptors illencs que s’atrevien a escriure sobre el sexe, sobre les injustícies socials o sobre la guerra o la postguerra, i que, per més escarni, ho feien en català, provocacions greus que el règim franquista encaixava molt malament. Els carnissers o Cada dia que calles són dues novel.les d’en Guillem Frontera que m’impactaren. En Guillem i la resta de la seva generació, conscients del canvi que s’estava produint a la societat mallorquina, amb un clar compromís polític, social i artístic, compliren una missió impagable de propagació cultural que no hauríem d’oblidar.

Per tal de situar-nos, diguem que els escriptors d’aquella generació tenen ara, més o menys, entre seixanta i setanta cinc anys, vull dir que visqueren de ple l’impacte social i moral que el turisme va generar en la nostra societat, però també conegueren de prop la Mallorca preturística.

A La mort i la pluja, en Guillem, a través de dotze deliciosos contes que poden llegir-se per separat o com si fossin capítols d’una novel.la, ens situa precisament en aquesta Mallorca rural d’abans del turisme on, tot i el fort arrelament dels costums ancestrals, ja s’albiren canvis imminents... Els nous temps havien arribat i es feren visibles; els associaríem sempre amb la camisa del jove metge, bruta de suor i de fang, mascarada, amb alguns cremallons a l’esquena. Era la primera vegada que vèiem algú a qui tractàvem de vostè embrutar-se la camisa blanca.

El narrador, amb un estil impecable on no hi falta ni hi sobra res, líric, oníric, a vegades èpic, equilibradament emotiu, sempre amb unes reflexions brillants i ocurrents, ens passeja pel petit poble d’Alanària i ens presenta els personatges que marcaren la seva infantesa: la mare —eix central de l’indiscutible matriarcat mallorquí— ; el pare —mort massa jove—; l’oncle d’Amèrica que, sense saber-ho, elabora dos mil quatre-cents anys més tard el mateix teorema que Pitàgores; el germà Biel, que corregeix amb tinta vermella el mapa de Mallorca perquè no hi apareix el topònim del seu poble; la presumpta santa que, tot i la indiferència del bisbat, obra des del cel prodigis a mans plenes; el fosser, que de tant de relacionar-se amb la mort et mira com si et veiés la calavera; el pintor estranger i cec, el vicari, el suïcida, el metge jove de Castelló, la por palpable, la mort que conviu de forma natural amb la vida, el mar i la platja on Déu, després de la creació, deixà el motlle de fer copinyes, i tot un seguici d’homes i dones singulars que es mouen per l’interior del poblet i per la foravila que l’envolta lluitant per a no sucumbir als canvis que s’apropen... No hi ha hagut mai cap país que sense passar per una revolució hagi canviat tant en tant poc temps com Mallorca. El turisme ens ha fet canviar d’estil de viure, i això és un procés que, en unes altres condicions, hauria durat segles...

La mort i la pluja, que segons ens aclareix Guillem Frontera ha estat per a ell un exercici de recuperació de la seva infantesa, per a mi ha estat la confirmació que la bona literatura no surt d’un fet casual sinó del resultat de l’experiència i la reflexió, dues qualitats que li vessen de per tot a aquesta petita obra mestra que comentem. Un llibre aparentment localista que traspua universalitat.
Llegiu-lo, que us encantarà.

Tomeu Matamalas

Hi ha moltes coses a la vida que no entendríem sense la literatura, ja sé que no dic res de nou, però ho subratllo perquè hi ha una tendència general a creure que és a la inversa. La gran literatura crea formes de vida per les quals després s’escola la realitat. Guillem Frontera

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS