Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Todas las mañanas del mundo. De renúncies i de pèrdues.

FAUSTO | 28 Maig, 2008 08:32

“La vida de cada uno de nosotros no es una tentativa de amar. Es el único intento.”

Pascal Quignard

Fa disset anys Pascal Quignard escrigué un dels llibres més encisadors i delicats de la literatura. Una perla finíssima, un poema corprenedor, una peça de música inoblidable que malauradament, aquests dies, quan intento fer-me a la idea de que un amic no em tornarà a visitar, llegeixo i sento com qui escolta un gemec. Diu Quignard que tots el matins del món són camins sense tornada. La bellesa i la ineludible veritat d’aquestes paraules m’acosten a les llàgrimes cada cop que les penso. Realment no hi ha acomiadaments que estiguin a l’altura del que hem viscut. Ni tampoc destins que respectin totes les promeses.

En el fons, Tous les matins du monde ens parla de renúncies i de pèrdues i de com ho fem els que quedem per invocar allò que ens fa tanta falta.

El senyor de Sainte Colombe, després de la mort sobtada de la seva dona, queda sumit dins la més profunda tristesa i només troba conhort en la música. Mestre prodigiós de la viola, home intractable de poques paraules i d’arrelats principis, viu la vida dins la més absoluta austeritat amb les seves dues filles que, com dos àngels, l’acompanyen adornant les sublims composicions que la seva viola plora. La fama del seu talent i el ressò de la seva genialitat com a músic arriba a oïdes del rei Lluís XIV de França, que el reclama per tocar a la seva cort. Sainte Colombe no es deixa convèncer i respon d’aquesta manera a Caignet, l’enviat del Rei:

“Señor, he confiado mi vida a unas tablas de madera grises que están en una morera; a los sones de las siete cuerdas de una viola; a mis dos hijas. Mis amigos son los recuerdos. Mi corte, los sauces que allí veis, el agua que fluye, los albures, los agobios y las flores del saúco. Decid a su Majestad que su palacio nada tiene que ver con un salvaje que fue presentado al difunto rey, su padre, hace ahora treinta y cinco años. Soy tan salvaje que pienso que no pertenezco sino a mí mismo”

Uns dies més tard,  per insistència del Rei Lluís, el senyor Caignet,  acompanyat aquest cop del pare Mathieu, torna a visitar al músic. Sainte Colombe, exaltat i fora de sí, els treu de casa seva tot cridant:

“Prefiero la luz del ocaso sobre mis manos al oro que me ofrece. Prefiero mis ropas de paño a vuestras pelucas descomunales. Prefiero mis gallinas a los violines del Rey y mis cerdos a vosotros mismos (...) Vuestro palacio es mas pequeño que una cabaña y vuestro público es menos que una persona”

La incondicional renúncia del geni a la fama i a la glòria és exemplar. El seu millor alumne, el jove Marin Marais, tarda una vida en comprendre la primera lliçó que li dóna el seu mestre per arribar a ser un gran músic: el rebuig a qualsevol classe de reconeixement i la dedicació plena i exclusiva a la música en la més absoluta intimitat. Dins la seva cabanya, sota els arbres, mentre el fred dels hiverns li clivella les mans, durant hores, dies i anys el senyor de Sainte Colombe composa la música que el fa immens, joies que ningú sembla escoltar, notes lligades amb paciència que ens diuen allò que les paraules no saben expressar. En aquest sentit la música no és totalment humana. Sense dubte no és feta per complaure el Rei i molt menys la vanitat de l’home. Això ho sap des de fa molt de temps Sainte Colombe; ho sap des de que la seva dona l’escolta asseguda a l’altre cap de la taula; des de que parla amb ella quan la viola sona perfecta i el silenci retrocedeix; des de que li ofereix una copa de vi i ella beu amb un somriure lluminós; des de que es fan companyia i passegen en barca per l’estany sota la lluna.

Totes les ànimes del món, sense excepció, necessiten un ansa on aferrar-se. Un petit i inexpugnable recó on les desgràcies no ens puguin fer tant de mal. Un espai on poder alenar per després seguir endavant. Els senyor de Sainte Colombe i Marin Marias troben aquest espai fent el que millor saben. Tocant descobreixen, un primer i l’altre molts anys després, que crear música és deixar una copa als morts per a què puguin beure aquells a qui el llenguatge ha traït. Als altres, que no composem i que només filem pensaments, records i paraules, ens queda mirar cap a dintre i cercar dins la memòria l’eterna rialla d’aquell que ens va acompanyar. Confiar, com diu Quignard, en un estat que precedeix a la infància, quan no teníem alè, quan no teníem llum, en què tots i cada un dels matins del món eren el mateix. Un lloc on  plegats érem i serem la mateixa cosa.

Fausto Puerto. A la memòria d’en Miquel Giner Montes, amic.

Comentaris

  1. Ringo Bonanova
    todas las mañanas

    La única manera de no sentir pesar por una perdida es haber renunciado previamente. El cuerpo amado será devorado.
    Y el Universo desaparecerá en una Gran Implosión.
    La maestría del actor representando un papel debería guiarnos en el Viaje.
    Dejar de lado el Delirio y la Esperanza.
    ¿Y la música?
    Eso es lo penúltimo que se abandona junto a la Belleza.
    Lo último la bondad.
    Ser bondadoso y elegante.
    Inmóvil como la hoja que cae.

    Ringo Bonanova | 30/05/2008, 05:46
  2. Joan M.
    Miquel

    En Miquel Giner amic de tothom sempre ens acompanyarà. L'estimàvem molt.Gràcies.

    Joan M. | 30/05/2008, 09:04
  3. Mar
    Re: Todas las mañanas del mundo. De renúncies i de pèrdues.

    No ens coneixem, però pel que sembla tenim una cosa en comú: conèixer en Miquel...i això ha estat tota una sort. Molt bonic l'article Fausto, segur que sigui on sigui en Miquel estarà content...
    Fins aviat Miquel.

    Mar | 31/05/2008, 17:17
  4. Àngels
    Gràcies!

    M'he emocionat molt quan he llegit el teu article, Fausto. Fa un any i mig em varen escriure una carta d'amor preciosa que acabava amb la frase "tous les matins du monde" escrita per un àngel que desgraciadament ja no és amb noltros, però que roman en tots els nostres cors i en el del seu fill, Miquel, que batega a les totes.
    Gràcies per aquesta mostra d'amistat i d'amor cap a ell.

    Àngels | 05/06/2008, 21:10
  5. TONI GINER
    MIQUEL

    GRACIES

    TONI GINER | 06/06/2008, 19:14
  6. Pep i Mar Giner Oliver
    Re: Todas las mañanas del mundo. De renúncies i de pèrdues.

    noltros ens hem enterat d´aquesta pàgina pels nostres pares, només volem donar les gràcies, i dir, per que tothom ho sabi que no sols era una gran persona com amic, sino que per noltros era lo millor el nostre " tio" ell ens ha ensenyat moltes coses ,sobretot les ganes de viure i disfrutar d´ella , Gràcies tio per tot el que ens vares ensenyar. Pep i Mar

    Pep i Mar Giner Oliver | 08/06/2008, 09:49
  7. Família Hurtado-Giner
    Migue

    Gràcies Fausto per aquest article. És difícil definir en una paraula tot el que significa per nosaltres en Migue. Dir que era una persona meravellosa, que contagiava el seu somriure i la seva alegria. Migue, mai t'oblidarem i estàs present en el nostre record totes les hores del dia. T'estimam molt. Fins aviat.

    Família Hurtado-Giner | 10/06/2008, 09:31
  8. Oriol i Cati (Artà)
    Miquel

    He tengut la sort de fer feina aquest curs amb en Miquel i de compartir també soparets i festes fora de l'escola. Dic una sort, perque així ha estat. Només tenc bons records...El seu somriure sempre, la seva alegria... A l'escola el trobam molt a faltar, l'enyoram molt.L'únic que puc dir, és que gràcies Miquel per tots els bons moments que hem compartit. Fins aviat...

    Oriol i Cati (Artà) | 10/06/2008, 14:57
  9. david primitiu
    EL GRAN MIQUELET

    EN MIQUEL UN GRAN MESTRE DE LA VIDA, PER A JO EL "VIVIFICADOR":DONAR VIDA,ALEGRIA I FER ELS MOMENTS MÉS ANIMATS!
    EL GRAN MIQUELET

    david primitiu | 11/06/2008, 09:17
  10. Elsa
    Miquel

    Suspes en l'aire con un estel de colors, em sentire lleuger... Para ti Miguel un cielo lleno de estrellas, mundos de lagos frescos de soles radiantes y montañas nevadas. Nuestros llantos por ti nos llenan de amor. gracias por tanto !!!

    Elsa | 14/06/2008, 08:24
  11. ELSA
    En miquelet Giner

    MIGUEEEE !!!!!
    HAS TENIDO EL BEBE MAS GUAPO DEL MUNDO....ENORABUENA !!!, NO TE PREOCUPES POR NADA ESTAREMOS BIEN....

    ELSA | 22/07/2008, 08:34
  12. Elsa
    mama Angels

    .....EL BEBE MAS GUAPO DEL MUNDO Y SU MAMA MARIANGELS LA MAS VALIENTE. (Gracies Fausto per aquet lloc)

    Elsa | 24/07/2008, 18:06
  13. Sa nina guapa
    Migue

    Va per tú: per totes aquelles nits de cervesses en el "PUNTO DE ENCUENTRO DE S'ILLOT". Per el teu dicharachero somriuere, per la teva mirada tan neta i picarona. Per les emputades que agafaves quan en deies que ja no aguantaves mes aquell CD de AVIONES PLATEADOS, que jo cantava com una loca. Siguis on siguis, quan en toqui a mi, fes-me un lloc que segur que ja haurás sembrat un molt bon rollo.

    Sa nina guapa | 29/07/2008, 14:04
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS