Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

L’enamorat de l’Ossa major. L’ofici d’aventurer i l’èpica de sobreviure. ( II )

FAUSTO | 20 Juliol, 2006 11:27

Vivíem com reis. Bevíem vodka a raig fet. Ens estimaven noies boniques. Tiràvem de veta. Pagàvem amb or, plata i dòlars. Ho pagàvem tot: la vodka i la música. L’amor el pagàvem amb amor, l’odi amb odi. (...) M’agradaven els meus companys, perquè no m’havien defraudat mai. Eren gent senzilla, sense educació. Però de vegades sabien ser tan extraordinaris que em deixaven bocabadat. I en aquells moments jo donava gràcies a la Naturalesa pel fet de ser un ésser humà.

Sergiusz Piasecki.

            L’única cosa que costa de creure d’aquesta enormement divertida  autobiografia novel·lada és la quantitat indecorosa de vodka que arriben a beure els seus protagonistes. Sembla que aturen d’aixecar el colze només quan dormen, tot i que no sabem el que somien. Quan fan feina beuen, quan juguen a cartes beuen, quan descansen beuen, quan estan amb dones beuen  i quan acaben d’estar amb elles beuen més. El més sorprenent de tot és que només l’agafen grossa quan hi ha qualque cosa important a celebrar.  

            L’enamorat de l’Ossa major, escrita el 1937 per Sergiusz Piasecki, és una d’aquestes novel·les  que no podem amollar. Ell és el narrador i vertader heroi de dubtós caire romàntic que ens farà de guia i ens mostrarà una forma de vida que sorprendrà al lector per tan desconeguda, arriscada i intensa com pot arribar a ser. Plenes de traïcions, enveges, venjances i un sens fi d’actes heroics, les aventures de Piasecki són molt reals, perquè les conta de primera mà ja que les va viure intensament i també  les va patir amb totes les seves conseqüències.  

Ell i els seus companys són contrabandistes que feinegen a la frontera que divideix Polònia i Rússia. Les seves excursions a l’altra banda, transcorren en les nits d’hivern més fosques i fredes, i els reptes als que s’enfronten són infinits: els soldats russos estan a l’aguait, els polonesos també vigilen incessantment i ells, carregats amb la mercaderia que cobrarà  un  valor molt elevat una vegada lliurada, se juguen la pell constantment per tal de guanyar uns diners per mantenir les seves famílies i els seus vicis.  

            Avui en dia, en aquesta societat en que ens movem i que d’una manera pertorbadora anomenem el primer món, (continuo ara traduint textualment a Pío Baroja) “A quasi ningú li ocorre res digne de ser contat. La generalitat dels homes  nedam dins l’oceà de la vulgaritat. Ni els nostres amors, ni les nostres aventures, ni els nostres pensaments tenen bastant d’interès com per a ser comunicats als altres a no ser que els exagerem i els transformem. La societat va uniformant la vida, les idees, les aspiracions de tots”. No es tracta de desitjar una vida on el perill sigui un company de viatge, ni d’arriscar com si fóssim bojos tot allò que podem perdre. Es tracta de no queixar-nos de la nostra condició de privilegiats, ben sopats, ben vestits, ben, perillosament, confiats. I es tracta també de no oblidar que a altres parts d’aquest món, que no és tan gran com pareix, hi ha gent que es veu forçosament obligada a viure de l’ofici d’aventurer i a sobreviure d’una manera tan o més èpica com la que ens pugui contar la literatura o el cinema. 

                        I pel que fa al cinema, mentre llegia L’enamorat de l’Ossa major, imaginava que tal vegada es podria fer una bona adaptació d’aquest llibre a la gran pantalla, el problema és que l’únic director que en la meva opinió seria capaç de fer-ho, John Ford, lamentablement és mort. Ell sí que sabia contar històries sense necessitat de exagerar-les. Ford, Piasecki, London i molts d’altres creadors amb ànima d’aventurers no nedaven precisament dins l’oceà de la vulgaritat.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Roger
    Llibres

    Jo estic llegint l'enamorat de l'óssa major. És un llibre que ja ve recomanat pel meu pare. I val la pena llegir-lo per veure la vida dura però alhora emocionant fins a la mort, que duien aquells contrabandistes. M'està agradant.

    Roger | 03/12/2009, 18:58
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS