Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Bel Canto. Una novel•la amb dues històries captivadores.

FAUSTO | 07 Desembre, 2006 11:21

Tomeu Matamalas, que s’ha distingit durant dècades dins el món de la creació i interpretació musical, i com a dibuixant, ens lliura la seva segona novel·la Bel Canto, que guanyà el Premi de Narrativa de la vila de Lloseta 2006, tan sols tres anys després d’haver assolit el XXIII Premi Blai Bellver de Narrativa 2003 de Xàtiva, amb Les Rares Pedres Fines. Dues obres, dos premis. No es pot demanar més. El proper dia 21 serà presentada per Jaume Santandreu a la Biblioteca Municipal de Manacor.

 

            Potser Tomeu Matamalas iniciàs la tasca de Bel Canto amb la pretensió de fer una biografia del tenor Bartomeu Massanet o un treball històric que es centraria en el terreny musical de la darreria del segle XIX i principis del XX, amb el tenor i el baix Miquel Riera com a protagonistes d’excepció. El que és cert és que ha assolit una novel·la esplèndida i excitant, a on ha anat simultaniant la història d’un pianista manacorí contemporani, Andreu Riera –possiblement amb alguns trets autobiogràfics- i la d’un capellà manacorí, Antoni Mascaró, nascut el 1856 i finat el 1929. Els dos personatges esdevenen creacions genials de l’escriptor alhora que són els autèntics fils conductors de la narració.

 

            S’estableixen a Bel canto dues històries paral·leles, sempre amb un teló de fons musical: l’operístic pel que fa a la història del capellà, coetani dels dos celebèrrims lírics manacorins i la música dels anys seixanta relacionada amb els inicis artístics del pianista, abans membre d’un conjunt dins l’òrbita Beatle.

           Mn. Antoni Mascaró ens acondueix pels viaranys històrics de Manacor, amb personatges reals com el metge Miquel Amer, Mn. Alcover, el rector Rubí o els fundadors de la Capella de Manacor sense perdre mai de vista la història del tenor Massanet i la seva família. De passada Matamalas ens ofereix pinzellades de la Mallorca de finals de segle XIX, fent un esbós de l’incipient nacionalisme, de la il·lustració que comporta un inusitat interès per les arts i les lletres i com aquestes gairebé es troben monopolitzades, dins els àmbits pagesos pels preveres, con l’esmentat Mn. Alcover, Llorenç Riber, Costa i Llobera o Salvador Galmés.

  

            Ambdues històries tenen en comú un diari secret. El primer, escrit per Mn. Mascaró a les acaballes de la seva vida i el segon, pel músic Andreu Riera, després d’haver descobert dins un bagul oblidat, les memòries del capellà. Tot comença amb l’adquisició, per part del pianista, d’un harmònium que havia pertangut al tenor Massanet; estirant del fil arriba fins a uns diaris del mossèn a on hi troba informació intranscendent i innòcua en forma de pensaments, dades, curiositats i poemes. Però al fals fons del bagul, per sorpresa, descobreix un diari íntim i sorprenent, en el qual Antoni Mascaró conta el seu credo autèntic, així com dubtes existencials a on expressa els raonaments més lúcids, valents, escèptics i sense cap mena d’ornamentació literària, mitjançant els quals es percep la complexitat  i contínues contradiccions del personatge.

 

            El segon diari, escrit a l’actualitat pel pianista Riera, alhora que conta les troballes històriques, ens endinsa dins una vivència sentimental que deriva cada cop més en un carreró sense sortida del que precisament, Matamalas en troba una eixida magistral que no desvetllarem, sinó que deixarem que el lector pugui gaudir del ritme i la intensitat amb què l’autor ha dotat una narració ben tramada, construïda, desenvolupada i tancada. Una història en la que, al capdavall, els dos personatges conductors del relat persegueixen un sol fi: una parcel·la de glòria i perviure dins la història com a únic camí de transcendir la mort, el temps i l’oblit col·lectiu. En definitiva, un llibre esplèndid (Editorial Moll) que recomanam. 

                 

             Antoni Tugores.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS