Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Indignació. Per què s’indigna Philip Roth?

FAUSTO | 30 Abril, 2009 07:00

   Quina pena que Philip Roth tingui ja 76 anys! La seva edat ens diu que el temps que li resta per seguir una activitat creativa tan esplèndida com a la que ens té habituats és de cada cop més curt.

Quina sort pels seus lectors fidels que Philip Roth ja tingui 76 anys! Totes les experiències viscudes, les continuades lectures, l’expectació constant i crítica del món que li ha tocat viure –en especial el dels seus Estats Units- li proporcionen una maduresa literària que ja voldrien la immensa majoria d’escriptors més joves.

El temps i el seu pas indefugible ha estat un tema constant en els seus llibres; en aquest sentit, record un consell per a retardar l’arribada de l’anihilament que atribueix al seu mestre Saul Bellow: ”un escriptor no es pot morir mai mentre està escrivint un llibre”. Potser és per això que Roth darrerament publica una novel.la cada any i potser també és per això que jo que des de joveneta he somiat que era escriptora, però que m’he de conformar en ser una lectora voraç dels llibres que jo hauria volgut escriure, segueixo el consell a la meva manera: sempre tinc un bon caramull de llibres que m’esperen per a ser llegits o rellegits i així i tot en segueixo adquirint i, per tant, vaig allargant el nombre de dies que els déus m’han concedit.

A la darrera obra de l’autor, publicada el 2008 al seu país i el mes de març de 2009 a casa nostra, fa un tractament diferent del tema, si més no de la forma com el tractava als seus darrers llibres. Ara ens duu a l’any 1951,a l’ època en què els Estats Units lliuraven la guerra de Corea i estaven immersos en moments molt crítics del començament de la guerra freda. Són els anys de puritanisme, de por als que no pensaven i vivien segons el  model de vida  dels savis oficials i els anys del patriotisme més ranci. La novel.la, escrita en la plenitud de l’era Bush, no fa altra cosa que qüestionar la política del president a través d’un retorn al passat que es repeteix quasi de la mateixa manera.

El llibre que intent comentar i que encara no he esmentat té un títol molt contundent: Indignació. Tal com ens té acostumats darrerament Roth, es tracta d’una obra breu, només té 190 pàgines. En altres èpoques havia escrit novel.les de més de cinc-centes planes (Zuckerman encadenado,1979 ,Pastoral americana,1998, etc.); ara sembla que té pressa d’acabar i començar de bell nou un altre llibre i després un altre i un altre. Aquí ens enfronta a una sèrie de personatges que, per diferents raons, estan indignats.

Està indignat el narrador-protagonista Marcus Messner, jueu, fill d’un carnisser kosher, que estudia a la universitat de Winesburg, Ohio - que és el mateix que dir qualsevol universitat de l’Amèrica profunda- . En Marcus vol, sobretot, no anar a la guerra de Corea i per això estudia i treballa molt. Ell veu com estan reclutant a tots els joves no universitaris i no vol morir com moriren els seus cosins a Europa durant la 2ª Guerra Mundial, però un seguit d’actes de rebel.lia com no voler assistir als serveis religiosos setmanals obligatoris, fer unes declaracions d’ateisme fonamentades en l’assaig Per què no sóc cristià del “lliberal” Bertrand Russell, per tot això i per altres temes, acabarà essent enviat a la guerra irremissiblement.

Està indignat el degà de la facultat Harris D. Cauwell, aparent erudit, reaccionari, autoritari i inquisidor manifest, perquè un estudiant de divuit anys pretén ser diferent dels seus companys i s’atreveix a qüestionar alguns costums i algunes creences que ell pressuposa en tots els estudiants de la seva universitat i també del seu país.

Està indignat el pare carnisser de Marcus perquè el seu fill creix i vol volar tot sol, està indignada sa mare perquè no pot suportar les obsessions del seu marit i perquè el seu estimat fill té contacte amb una noia emocionalment inestable i també està indignada la pobra Olivia Hutton, aquesta noia inestable i especial perquè ningú no la comprèn. Encara trobam més gent indignada, si llegiu el llibre la hi descobrireu vosaltres els lectors i us podreu indignar amb la narració dels actes d’uns personatges que viuen en la societat amoral dels anys 50 la qual no és manco amoral que la nostra, la de la primera dècada del segle XXI.

I tot això adobat amb les paraules adequades a cada situació, amb les frases precises per a cada descripció de personatges, de situacions, de fets o de sentiments. Tal i com sempre, a la prosa de l’autor nord-americà dels Estats Units no li manca, però menys li sobra, res per tal d’arribar al cor i al cervell dels seus lectors.

Marta Sancho

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS