Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Quatre germanes. El món de la família Soames

FAUSTO | 19 Novembre, 2009 08:00

   Quan vaig a comprar-me un llibre, em deixo guiar per un parell de criteris: de vegades em decanto per un títol influïda per les opinions dels que pontifiquen des dels suplements literaris dels diaris; altres cops em sento atreta cap a un títol d’algun clàssic pendent (el qual m’havia fet mandra llegir abans) o per un títol que em suggereix mons interiors desconeguts. Sovint entro a la llibreria només per badar, tocar paper i saludar el meu llibreter de capçalera. Escolto  els seus consells, les seves recomanacions i com que sempre encerta, me’n vaig amb un exemplar d’un autor ignorat fins llavors per mi. Es tracta d’un llibreter jove, però expert, que estima la lectura i per això es dedica al negoci exclusiu del llibres; no ven revistes, ni diaris ni molt manco motxilles de l’Spiderman o dels Ossets amorosos.

Aquest darrer criteri és el que vaig seguir quan em vaig endur de Món de llibres la novel.la de la qual us vull parlar, Quatre germanes, que escrigué, com he pogut llegir a la solapa, l’escriptora  d’un únic llibre, aquest, Jetta Carleton (Misouri 1913-1999).

He de confessar que malgrat estar editada per Asteroide, que com us he comentat altres cops és  garantia de qualitat, ni el títol ni la contraportada m’haguessin decidit a llegir-la. Els prejudicis encara restaven vius després d’haver acabat el primer capítol i pensava si aquest pic el llibreter i l’editorial no m’haurien endevinat les preferències. Però en començar el segon capítol vaig començar a entrar en el món de la família Soames i així com més avançava, més difícil se’m feia deixar la lectura. La qüestió és que una novel.la de 412 pàgines me l’he empassada en sis dies, i sense tenir vacances!

Vaig poder comprovar que es tracta d’una narració en la qual no tot és com aparenta ser; quan el lector comença a conèixer els personatges i es pensa que representen un prototipus determinat,   resulta que més d’un cop se’n duu sorpreses perquè no són aquells que l’autora ens havia volgut fer creure que eren; no estem quasi mai davant de personatges plans, tal i com ens semblaven a les primeres pàgines, són caràcters complexos, tenen coses per amagar. No estan tan satisfets de com ha anat la seva existència i no sempre es comporten d’una forma coherent amb els seus valors. En definitiva, són homes i dones com tots nosaltres, que moltes vegades volem aparentar ser una cosa i en som una altra de ben diferent. Aquestes febleses són les que acosten els personatges als lectors, les que els fan humans i ens fan comprendre’ns a nosaltres mateixos i als que ens envolten.

L’acció transcorre a l’estat de Misouri, en una granja i en una petita ciutat provinciana, ambdós llocs prototípics de l’Amèrica conservadora dels anys cinquanta. La protagonitza una família, també prototípica, de l’època, formada per pare, mare i quatre germanes que es retroben cada estiu a la casa pairal quan ja són grans. A partir de l’encontre, narrat al primer capítol, anem coneixent tots els membres del clan i tots aquells que els han envoltat. L’autora ens porta cap al passat i de tant en tant ens dóna sorpreses i ens emociona a través dels sentiments d’alguns personatges dels que no esperàvem segons quines reaccions.

Quatre germanes està publicada per la mateixa editorial en castellà i en català, cada lector pot triar la llengua que senti més seva. Està plena de diàlegs que fan que la seva lectura sigui àgil i desimbolta. Per tot plegat, i per moltes altres coses que o no us sé dir i perquè si us ho digués tot ja us desvetllaria els seus secrets, crec que no us en penedireu si la llegiu. 

Marta Sanxo

Comentaris

  1. marc castagnet
    germanes

    Llibreter expert,¿però jove?
    Molt bona feina, Marta.

    marc castagnet | 19/11/2009, 13:28
  2. Tomeu Matamalas
    LA SORPRESA

    Marta, he llegit aquesta novel·la en les mateixes circumstàncies teves. Al començament, creia estar llegint qualque cosa semblant a "Mujercitas" i vaig estar tentat de deixar anar la lectura; però de sobte va fotre el canvi radical que menciones en l'article i en vaig quedar ben enganxat. És increïble que en una primera novel·la una autora pugui aconseguir aquest estat de gràcia que envolta tots els personatges. Excel·lent!!!

    Tomeu Matamalas | 22/11/2009, 10:08
  3. Altra vegada Tomeu
    UN DETALL

    Us heu fixat en la portada del llibre? Hi surten TRES germanes. No hauria estat més coherent que en sortissin QUATRE, si la novel·la es diu quatre germanes?

    Altra vegada Tomeu | 22/11/2009, 12:18
  4. L'Espolsada
    Re: Quatre germanes. El món de la família Soames

    Res és el que sembla en aquesta novel·la i a la vida, oi?
    No pots deixar de llegir-lo perquè fins que no arribes a l'última pàgina no es tanca el cicle. Vaig passar una molt bona estona.
    Gràcies per enllaçar-me.

    L'Espolsada | 22/11/2009, 12:38
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS