Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

El veritable estudi de la humanitat. Altament recomanable

FAUSTO | 21 Gener, 2010 08:00

   "En les argumentacions morals el procés sol començar quan dues persones que tenen sentiments intensos sobre una qüestió adopten una determinada posició i després van inventant raons per tal de llançar-les a l’altre. Així, refutar els arguments de l’altre no condueix quasi mai a un canvi d’opinió, ja que aquesta es basa en l’emoció."

Aquest és el procés descrit per Haidt en el seu fantàstic llibre “La hipótesis de la felicidad” i en aquest procés em trobo immersa durant una sobretaula de diumenge discutint sobre els problemes futurs ocasionats per l’envelliment de la població. Un de nosaltres comença a parlar de la importància de la dignitat i de la justícia social i mentre articula el seu discurs em trobo progressivament més incòmoda, pensant que si els polítics o els tècnics han de decidir com he d’envellir o morir, no vull apuntar-me incondicionalment a aquesta solució. I em trobo parlant de la llibertat de decidir, entrant en un dilema que els altres resolen indicant que no estic pensant bé, que no tinc raó i que, en moltes ocasions, algú, que té més informació que nosaltres, ha de decidir.

Hi ha solució? Hem de creure en l’argument racionalista, és a dir, en l’existència d’una única solució veritable? O hem d’admetre que la realització d’alguns dels nostres ideals pot fer impossible la realització d’altres ideals, com ens proposa n’Isaiah Berlin, en el seu magnífic assaig “Dos conceptes de llibertat”? Tal com explica aquest autor, els fins dels homes són molts i no tots són compatibles entre si. “L’abast de la llibertat d’un home o d’un poble de triar viure com vol s’ha d’amidar per contrast amb la significació de molts altres valors, dels quals la igualtat, la justícia, la felicitat, la seguretat o l’ordre públic, són potser els exemples més obvis.” I abans: “El gruix de la humanitat ha estat disposat pràcticament sempre a sacrificar una demanda extrema de llibertat a altres objectius: seguretat, estatus, prosperitat, poder, virtut, recompenses en el proper món; o justícia, igualtat, fraternitat (...)”

Està la majoria de gent, en aquest cas, disposada a renunciar a decidir per ells mateixos a canvi de seguretat o d’una certa igualtat? Estic disposada jo a defensar una solució única? Puc decidir, des dels meus valors, “el millor per tots”?

A més, després ens trobem amb el que Haidt anomena “realisme pueril”, el fet que pensem que en la seva visió de la realitat els altres estan influenciats per la seva ideologia i els seus interessos propis. Excepte nosaltres mateixos. Nosaltres sí veiem les coses tal com són. Podrem superar aquest miratge de la solució única i el de “la raó només la veig jo”?

No tinc respostes. Només preguntes formulades gràcies a llegir n’Isaiah Berlin i en Haidt.

Paula Vicens

Comentaris

  1. Cati
    Llibertat

    Un tema molt interessant i que crea controvèrsia. Bon article, Paula!

    Cati | 22/01/2010, 09:23
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS