Món de Llibres

   Tot just ara, que gaudíem sense presses dels dies-de-no-fer-res, comença a ressonar el soroll persistent de les rutines. Tot just ara, que la esbiaixada llum dels horabaixes augurava els primers senyals del canvi, entenem que avesar-se als bons costums surt més car que tornar als antics hàbits. Tot just ara, que la platja es quedava buida i silenciosa, ens descobrim canviant la direcció usual de les nostres petjades. Tot just ara, que tant plàcidament ens desvetllàvem de les llargues sestes, ens retrobem al mateix lloc de sempre compartint el cafè fort del mati i les llargues converses del capvespre. Tot just ara, que els llibres d’estiu ens esperaven pacients com veïns a la fresca, ens desorienten les aromes oblidades dels llocs  fa poc temps clausurats. Tot just ara, que la mar matinera ens esguardava al moll per entregar-se com una amant generosa, arriben els primers llibres com peixos botant de les capses. Tot just ara, que els sopars a les terrasses s’allargaven fins a deshores i les nits de lluna obligada no deixaven d’assemblar-se, retornen els lectors de sempre al seu cicle invariable. Tot just ara, que el puntual vent de llevant trastocava els corrents i capgirava les calmes, comencen a despenjar-se com fulles de tardor els primers rumors, els primers senyals, les primeres notícies agradables. Tot just ara, que no pensàvem en el treball, que ni tan sols volíem parlar-ne, cal imaginar les coses que farem i oblidar aquelles que abandonàrem. Tot just ara, que no escrivíem cap paraula perquè el sol ens enlluernava, toca recomençar aquest bloc i convidar els amics que pacients ens esperaven. Tot just ara, que les coses ens anaven tan bé... que tot semblava perfecte, arribaran el fred i les ventades i amb ells la llar calenta i la claror de les pàgines obertes.