Món de Llibres

Curta però contundent. Aquests són els dos adjectius que poden qualificar la darrera novel.la de Philip Roth, Elegia.

El novel.lista de New Jersey reflexiona sobre la vellesa. Vellesa que ell presenta de forma descarnada, com una etapa de la vida en la qual els éssers humans ens omplim de limitacions i, fins i tot, ens sumim en la decrepitud. Vellesa a la qual ha arribat el protagonista- que no és altra cosa que un transsumpte de l’autor – i que l’aboca al pessimisme i al penediment.

En el darrer any hem pogut llegir altres novel.les que tractaven el mateix tema. Record Home lent de J.M.Coetze. Els dos genials novel.listes ens acosten a l’angoixa pel pas del temps.

Philip Roth, però, és més implacable, més esquinçador, més dur. Potser perquè va néixer l’any 1933 i Coetze és de l’any 1940; Roth, per tant, és més a prop de la que ell defineix com “la catàstrofe definitiva”. No hi ha gaire anys de diferència, però són prou si  llegim “Cap ésser humà està disposat a viure ni un minut menys dels que el destí li ha assignat”.

Estam davant d’una novel.la breu, només té 150 pàgines. No és una novel.la que ens parli d’emocions primàries, tal com són les emocions d’aquells llibres d’aventures que tant ens agradaven als adolescents de la meva generació. És una novel.la de les que Fernando Savater, al seu celebrat assaig La infancia recuperada, qualifica de novel.la sense història; seria doncs una novel.la que planteja la perplexitat psicològica dels homes i de les dones del segle XX i XXI.

Però Elegia tampoc no és una novel.la sense història, perquè narra l’aventura de la vida d’un home que lluita contra la mortalitat. És un llibre que, entre d’altres coses, ens fa rumiar com afrontam cada un de nosaltres el camí cap a la vellesa. Si no estam d’acord amb ell quan ens diu “la vellesa no és una batalla, és una massacre”, sempre ens queda el recurs als clàssics; podem llegir De senectute de Ciceró i veurem com ens dóna una visió molt optimista d’aquesta etapa de la vida; tant, que fins i tot algun psiquiatre el recomana com a tractament terapèutic als pacients amb angoixa vital.

Marta Sancho