Món de Llibres

      Ahir vaig fer una ullada a les prestatgeries de la llibreria per tal de decidir de quin llibre parlaria aquesta setmana. En un principi dubtava entre El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde i Novel.la d’escacs de Stefan Zweig però no ho veia clar; cada llibre té el seu moment i jo no estava molt inspirat. Finalment va ser un client qui em va resoldre el problema quan en va demanar si tenia Història de Pi de Yann Martel. Li vaig ensenyar un exemplar de Columna. El mirà una estona i digué: El m’enduc. Em fa ganes regalar-lo perquè a mi em va agradar moltíssim. Mentre embolicava el llibre parlàrem un poc d’en Pi i d’en Richard Parker i coincidírem en la interpretació d’algunes de les seves subjectives metàfores.

Vaig llegir Història de Pi fa uns tres anys i no me fa falta repassar la seva trama ja que és d’aquestes que no s’obliden fàcilment. Pi Patel és un jove que viu a la Índia. El seu pare és el director i propietari d’un zoològic on fa feina tota la família. Des de la seva adolescència, Pi mostra un gran interès per les diferents religions del seu país i es qüestiona les diverses maneres d’entendre la fe que prediquen els seus credos. El problema és que mai no acaba de tenir clar quina és la més encertada. Un dels moments més divertits té lloc quan els seus pares descobreixen que Pi estudia, d’amagat, tres religions a la vegada. Tota la primera part del llibre és plena de detalls, curiositats i reflexions al voltant de la vida diària del zoo i anticipa el to i l’originalitat de la resta de la història. En un moment donat la família decideix emigrar a Canadà i traslladar el zoològic fins a la nova terra. Després de molts tràmits s’embarquen juntament amb tots els animals en un vaixell de càrrega i s’endinsen en la immensa mar. El drama comença quan el vaixell naufraga a conseqüència d’una forta tempesta. Pi Patel resulta l’únic supervivent humà dins una barca de salvament. L’oceà Pacífic l’envolta i no hi ha ningú que vengui a rescatar-lo. Però no esta sol; amb ell, dins la barca, hi ha una hiena emprenyada, un orangutà nerviós, una zebra ferida i un tigre Bengala que nom Richard Parker. No puc afegir res més, la idea em sembla genial! Només cal prevenir al lector:  que es prepari  perquè no es pot ni imaginar les dificultats que haurà de superar Pi per tal sobreviure.

Yann Martel ens regala una novel.la enginyosa, original i molt intel.ligent, ideal per treure a la fresca ara que arriba el bon temps. Llegir-la esdevé tota una experiència i recomanar-la tot un plaer ja que aconsegueix, cosa que sempre és d’agrair, estimular la interpretació i provocar l’opinió dels lectors. El seu final rodó, l’humor elegant que destil.la al llarg de tota la narració i la seva renovada imaginació fan de Història de Pi una lectura imprescindible que ens recorda a les grans novel.les d’aventures i ens deixa ressons de Kipling, detalls de Hemingway i fins i tot visions de Verne.

Fausto Puerto