Món de Llibres

       Un dels secrets més ben guardats que envolta l’edició de Mosaic de lletres és la portada del llibre. Si tot surt com està previst i programat, ningú no la podrà veure fins el dia de la seva presentació: 28 de març. Serà llavors quan els 29 escriptors manacorins, plantats damunt l’escenari del Teatre, retirin la tela que amagarà un exemplar gegant de l’obra que entre tots han escrit.

Mentre, i com ja férem la setmana passada, vos deixam un parell de fragments dels diversos contes que composen Mosaic de lletres.

ENTRE LA REALITAT I LA FICCIÓ – Josep Maria Fuster Perelló

Després m’han dut cap aquí, sense escoltar-me. Han obert la porta de ferro, que gisca  fort i m’han tirat a empentes, com a un animal rabiós. És un lloc petit  i fosc. Trist. Humit. L’aire sols entra per un estret finestró.
L’algutzir ha anat de bon matí a ca nostra. Tot ha  resultat sorprenent.  Però jo no he dit res. Tremolós, he sentit un calfred que no em deixava moure, ni aixecar-me del llit.

-Anem, has de venir amb nosaltres.

AIGUA DOLÇA – Joan Bonet de ses Pipes

Havia passat poc temps des de la torrentada de 1932. En  Salvador Canals va néixer  prop del torrent, ara no sé a quin carrer perquè quan el vaig conèixer ja vivia al barri d'Es Tren. Aquesta circumstància podria haver fet que la família li hagués transmès una certa aversió a l’aigua, però era evident que no havia estat així puix que tota la seva vida ha mostrat una vertadera veneració per aquest element. Segons deien els seus pares, quan de nadó el capellà va abocar-li aigua beneïda damunt el cap per a batejar-lo, ni s’escarrufà ni va plorar gens.

EN CAMEL.LO – Albert Carvajal Mesquida

Feia ja tres anys que els estius eren força calorosos i extremadament secs. Invariablement, cada matí, en mirar al cel des de la gran finestra coronella que rematava la façana de la seva residència a Manacor, l’antic palau dels reis de Mallorca, Mosson Francesc Miquel Ballester, conegut al poble com en Camel.lo, veia sempre el mateix: un gran i sufocant sol rodejat de la més absoluta blavor.

LA LLEGENDA DES CANYAR – Damià Duran Jaume

En aquest precís moment la tremolor m’arriba des de l’esquerra. Fa un poc sentia al meu damunt la fúria de les màquines. Renous immensos i de tota mena no em deixen viure. Tenc ben avorrides les obres d’enfondir el meu jaç i fer-me les voreres de formigó. No sé ben bé quina gent feineja pels meus voltants. Jo tan sols tenc coneixements de la llengua manacorina i aquests xerren d’una altra manera. Vaja! que aquest Manacor no el conec.

EL LLAMP – Tomàs Garau Febrer

Barrababum! Barrababum!
Els trons esquerdats retronaven dins la vall, estremint els roquissars i sacsant, amb vibracions rítmiques i periòdiques, els troncs dels garroverars. El fortíssim vent de tramuntana era un ferm aliat d’aquell devessell de sons escarrufosos i llums de l’avern. La negror blavosa del cel retallava les siluetes del Cor de Jesús i l’Esquerda i ho cobria tot, fins i tot l‘ànima malavidosa de l’amo en Toni. El contrabandista i malfactor alullava, absort, assegut sobre una barbacana el tremolor de les fulles d’un caquier, rogenques i lluentes com la sang.