Món de Llibres

   Ja falta ben poc per a que surti a la venda MOSAIC DE LLETRES. Ara que totes les feines estan gairebé concloses, només resta acabar d’organitzar alguns detalls de l’acte de presentació, que tindrà lloc dia 28 de març al Teatre de Manacor, al qual hi esteu tots convidats. L’espera, barrejada amb la il.lusió de tenir el primer exemplar a les mans, es fa eterna.

Les llibreries que estiguin interessades en adquirir exemplars de MOSAIC DE LLETRES, ho podran fer a partir de dia 1 d’abril a través d’aquests dos distribuïdors:

EDITORIAL MOLL per a les llibreries de les Illes Balears
UDL per a les llibreries de Catalunya i València.

El llibre tindrà un PVP de 20 euros.

HI HA MATINS – Lluís Massanet Galmés

Hi ha matins, despertar-se, mirar la pinassa
que desdibuixa els caires del corral
humit per la pluja insistent
d'aquests dies.
El baf i la fullaraca que s'eixuga
sota el sol que ha tret l'orella
rere els niguls pastosos de la platja.

LAMPEDUSA – Tomeu Matamalas Grimalt

   Si ara em dispòs a contar-te aquesta història inexplicable, Miquel, és perquè crec que, després dels quatre anys que fa que assisteixes a les meves classes de dibuix i pintura, em coneixes prou com per entendre que no som ni un boig, ni un sonat, ni un fabulista.
Ja fa deu anys que visc a Manacor, aquí mateix on som tu i jo ara, al 23 del carrer dels Obradors, on tenc la vivenda i l’acadèmia de pintura, o el taller, o el que li vulguis dir. Vaig venir de Valldemossa a Manacor tan sols per pintar el retaule de l’oratori de Son Cifre i ja ho veus: m’hi he quedat de manera definitiva...

ENTRE QUATRE PARETS BLANQUES – Miquel Sureda Sureda

   Estimada Antonieta; avui és un dia molt trist per a mi, estaré quinze llargs dies sense veure’t. Per això avui començ aquesta carta escrita a llapis, en una plagueta que em vaig comprar, ja que sabia que d’ajagut dins el llit no podia emprar ni la ploma ni el tinter.
Em queden dues setmanes d’estar a les severes ordes del nostre metge de capçalera don Joan Lliteres, que com tu saps em va dir quinze dies de repòs absolut, si em vull curar d’aquest constipat mal duit.

MEMÒRIES DEL SANT CRIST - Bernat  Nadal Nicolau

   Més val que em prengui amb humor el meu solitari destí. Els inconformistes, aquells que clamen per la veritat, ja sabem que resten sols gairebé sempre. És cert que hi ha gent que s’hi apropa o els segueix, però el seguiment és un reflex de la manca de projectes propis i prest o tard s’exhaureix. Al cap i a la fi els humans naixen sols i nus i moren sols i, de vegades nus, en tot cas ningú no s’emporta res al més enllà de tots els límits i, mentre arriba l’hora, qui més qui menys ha de portar la pròpia creu.

EL VI – Maria-Antònia Oliver

   L'home duia els calçons arremangats part damunt els genolls i mirava atentament com el suc pastós regalimava, cadenciós, cames avall i s'escolava entre els dits dels peus.
Tota la casa feia olor de festa, des que entraves per la portalada d'arc rodó fins que arribaves al corral.
Les dones, però, no feien olor de festa. Feien olor de feina. Estaven rabioses amb l'home que, l'un any sí i l'altre també,  armava, toixarrut, un “calaportal” com aquell. En Colau va decidir no fer cas de les dones però va anar ben alerta a no entravessar-se amb cap d'elles. Les dones ni se'n van témer, que ell corria per allà.