Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La isla. Drama silenciós a l’illa

FAUSTO | 09 Juliol, 2009 07:00

  

Ambientada en una illa indefinida però real de l’actual Croàcia, prèvia a la II Guerra Mundial, Giani Stuparich (Trieste 1891- Roma 1961) recrea una història tan tràgica i verídica com quotidiana. És la història d’un fill que acompanya el seu pare malalt terminal a l’illa natal d’ambdós amb la voluntat d’acomiadar-se’n. La tensió davant la mort imminent, sabuda i no confessada per part dels dos, la gravetat de la malaltia i la cerca desesperada d’esperances, l’ocultació de sentiments, la descripció, tràgica, d’una quotidianitat senzilla, i la voluntat de sobreviure, fan d’aquest relat, sobri però de colpidor realisme, una història propera, lluny de l’èpica literària que sovint ens sostreu de la realitat.

Rere els successos, gens extraordinaris, hi ha el rerefons del paisatge d’una illa més petita que Eivissa, immersa en un Mediterrani brillant, d’una mar tranquil.la i acollidora, idíl.lica i enyorada pels dos protagonistes com escenari de llurs biografies, que posa de relleu la força dramàtica del relat. Dramatisme magistralment contingut, dolor que resulta trasbalsador precisament per la seva càrrega de normalitat i quotidianitat en la vida de milions d’éssers humans.

"De nuevo, la duda de que su padre tuviera una conciencia clara de su mal le impidió responder y le produjo una profunda sensación de angustia. ¿No hubiera sido quizá aquel el momento de hablar con la misma sencillez y franqueza?"

"Sabía que más allá, en la otra habitación, cerca, respiraba su hijo. Le daba una sensación de seguridad, nueva y apacible. Nunca había sentido la necesidad de que nadie fuera su sostén; pero ahora un misterioso temor, que había anidado en el fondo oscuro de su ser, lo llevaba a mirar en torno a él, como buscando una criatura que le infundiera valor. ¡Su hijo! Tenían poco que decirse; pero qué sencillo era sentirse unidos."

"...las casas del pueblo arracimado en torno al puerto fluctuaban todavía, medio dormidas en la penumbra, cuando de repente fueron sacudidas por un cálido río de luz que se volcó sobre ellas: el sol había salido de golpe. El hijo cerró los ojos y sintió que le corría por todo el cuerpo un lento escalofrío: tuvo la sensación de ser él la criatura abandonada y moribunda que estaba sufriendo al otro lado."

Miquel Angel Cabrer

Comentaris

  1. Puigmalet
    Diumenge

    Es fa saber que el proper diumenge dia dotze de juliol arRIBA el cinquantenari de la mort d’aquell qui es va preguntar “¿D'on venim, que no fos tornada? / Com una absurda enamorada, / la vida ens fa plorar el passat. / ¿On tornem, que no fos naixença? / Vivim de mort, i no ens és grat; / morim d'amor, i no s'hi pensa”. Queda notificat a efectes d’algun possible apunt commemoratiu.

    Puigmalet | 09/07/2009, 09:37
  2. L'Espolsada
    La Isla

    És un llibre deliciós.
    Aques vespre el comentem al Club de lectura.

    L'Espolsada | 16/12/2009, 16:36
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS