Món de Llibres

   La publicació de L'origen de les espècies, ara fa cent cinquanta anys, va capgirar els fonaments de la biologia i, de retop, l'estatus preeminent de la religió en el camp de la ciència. Fins aleshores era la Bíblia que determinava, per exemple, l'edat de la Terra (uns 6.500 anys segons els càlculs de l'època), i la procedència de l'home i els animals. Tanmateix, poc es podia pensar Charles Darwin (1809-1882), jove naturalista aspirant a clergue, quan s'embarcà al Beagle el 1831 que els cinc anys de viatge pels mars del sud li suposarien un xoc tan gran.

A la novel.la de Harry Thompson, Charles Darwin comparteix protagonisme amb el capità del HMS Beagle, Robert FitzRoy, un brillant oficial de la Marina Reial Britànica, un cristià amb pretensions científiques (ara en diríem un «creacionista») i, per sobre de tot, un home fidel als seus principis. Durant cinc anys, doncs, FitzRoy va tenir al seu costat un gegant de la ciència com Darwin, compartint experiències en un món verge on l'aventura encara era possible. I així, compartint l'odissea del Beagle, va ser com el capità hiperresponsable i el jove naturalista, cavallers britànics, es van fer amics.

Al principi del viatge ambdós eren creients, però els descobriments de Darwin els havien de separar. Mentre FitzRoy quedava ancorat en el creacionisme, Darwin, a mesura que caramullava evidències, va anar articulant la teoria de l'evolució de les espècies, la qual finalment va fer pública l'any 1859 (vint-i-tres anys després de finalitzat el viatge del Beagle) sota el títol The origin of species. La publicació va significar la ruptura total, l'enemistat, entre els dos antics companys.

No hi ha dubte que el personatge més fosc i turmentat de la novel.la és el capità del Beagle, Robert FitzRoy, el qual no aconsegueix superar una concepció de la religió que l'autodestrueix. FitzRoy és incapaç de dubtar del Déu apocalíptic de l'Antic Testament, encara que no el comprèn. Per això s'oposa en cos i ànima a la teoria evolucionista, perquè va en contra del dogma que marca la Bíblia. La seva religiositat, però, no el consola, més aviat l'aïlla.

D'altra banda, el Darwin que ens dibuixa Harry Thompson incideix en les contradiccions del discurs cristià en relació a la mort i al patiment. Desconec si en la vida real, en alguna ocasió, Charles Darwin va arribar a negar l'existència de Déu amb la contundència amb què ho relata Thompson. Pel que he llegit, Darwin va ser respectuós amb la religió (la seva esposa, sense anar més lluny, era profundament creient). La seva evolució cap a l'agnosticisme va ser lògica, raonada, educada i impecable. Tanmateix, li era impossible participar del Déu -d'aquell Déu venjatiu de qui cercaven la petja pels mars del sud en forma de diluvi universal- de l'Antic Testament.

Com veiem, la disputa entre ciència i religió, personalitzada en Darwin i FitzRoy, és un dels aspectes més suggestius d'Hacia los confines del mundo. De fet, l'autor tenia una gran experiència com a productor i guionista de televisió, però només va poder escriure aquesta única novel.la, el títol original de la qual és This Thing of Darkness, magnífic encapçalament que en una traducció més o manco literal podria ser Això fosc. Tanmateix és evident que en el títol original hi ha una referència clara a Heart Of Darkness (El cor de les tenebres), de Joseph Conrad. Als Estats Units –per què: aquesta és la qüestió– l'intitularen To The Edge Of The World, amb la qual cosa pren força el vessant aventurer de la novel.la; això sí, en detriment del costat obscur, que també hi és i en gran mesura.

A més a més, This Thing of Darkness és part d'un vers de La tempesta (acte V, escena I), l'enigmàtica obra de teatre de William Shakespeare. Amb el canvi de títol, doncs, es perd la referència al bard anglès. Tot i això, en l'edició en espanyol, Salamandra va optar per traduir l'encapçalament americà. Al meu entendre, el canvi de títol és un error, ja que desvirtua la intenció de l'autor de posar l'accent en l'aspecte dramàtic de la novel.la; ressaltar, en definitiva, l'aspecte salvatge de l'aventura, la bogeria que tots portam a dintre i que pot aflorar en circumstàncies extremes, en situacions límit, com ara la vida extrema en un vaixell a la Terra del Foc.

Llorenç Carreres