Món de Llibres

  Estem davant una lectura que es pot convertir en un “perillós” material d’intercanvi generacional.  Na Jacqueline Kelly ens convida a seguir les aventures de na Calpurnia Tate, una texana que viu en un petit poble, a cavall entre el final del segle XIX i el principi del XX, en una plantació familiar del sud dels Estats Units, amb un grapat de germans més petits i més grans (sis germans i ella al mig).

Cada capítol està introduït per una cita de l’Origen de les espècies de Darwin, el llibre que na Calpurnia està llegint i que li ha deixat el seu avi, un naturalista afeccionat que somnia en descobrir una espècie nova. L’avi la convida a seguir-lo en els seus passejos, en els que van parlant i observant el que la natura els posa pel davant. Na Calpurnia té una llibreta amb una coberta de cuir vermell que li ha regalat el seu germà gran i durant sis mesos anirà anotant en ella el que veu i ens guiarà pel que viu: el que comparteix amb els seus germans, amb els seus pares, amb la seva estimada cuinera, amb la seva amiga, amb la professora de piano...

Na Jacqueline Kelly ens mostra la transformació d’una nena que va intuint el final de la infància i el principi del que serà la resta de la seva vida. Na Calpurnia té clar què vol fer i veure moltes coses, però es pregunta “quines estan al meu abast?”. A mesura que va omplint la seva llibreta, també va formulant més preguntes sobre el que veu, sobre el que viu, sobre el que fan i pensen els altres, sobre el que vol fer, sobre el que li agradaria veure, sobre el seu futur...

Com diu l’avi després de veure com les observacions de Calpurnia són cada vegada més precises: “És sorprenent el que un pot veure quan s’asseu a mirar”. O, tal vegada li hauríem de donar la volta en pla “és sorprenent el que deixem de veure perquè amb el temps, i sense adonar-nos-en, deixem de mirar”. Na Calpurnia mira i veu coses que la majoria de persones no veuen: els condicionants socials, els condicionants de gènere. Na Calpurnia se n’adona que fer el que vol no serà fàcil perquè l’engranatge dels costums ens empeny cap a fer el que tothom espera que fem. A vegades, però, té una gran esperança en el futur, en la possibilitat de triar el seu propi destí...

El llibre és un homenatge al procés d’aprendre, a com aquest procés ens transforma. Un homenatge a com la ciència pot formar part de la vida i com el pensar ens pot alliberar d’automatismes que ni tan sols sabíem que existien i ens condicionaven. L’avi i la néta projecten observacions i experiments, gaudeixen dels canvis que veuen, aprenen de forma activa. Ens retornen al goig del coneixement, ens fan pensar que la ciència no és aquell llistat telefònic que ens fan aprendre, sinó una eina que ens permet mirar d’una altra manera i, gràcies a això, veure coses sorprenents.

Paula Vicens