Món de Llibres

L'any 1856 aparegué publicat als Estats Units un llibre titulat The Piazza tales (Cuentos de Piazza). Es tractava d'un recull de contes alguns dels quals s'han convertit en clàssics però, entre tots,  n'hi havia un que destacava i destaca per damunt dels altres com si d'un far es tractés. Aquest conte es titula Bartleby, l'escrivent i malgrat fou escrit fa 150 anys sembla que per ell el temps no ha passat. L'autor, el gran Herman Melville, va escriure aquest relat poc després d'acabar una de les millors novel·les de la literatura universal, Moby Dick; novel·la que la crítica no va saber valorar fins passats molts anys. De totes formes, i gràcies a Bartleby, aquest autor de descendència anglesa, aconseguí finalment un reconeixement que li havia estat negat. 

            Herman Melville, després d'haver creat l'incansable i imponent capità Ahab sempre a l'aguait de la gran balena blanca i fer-li creuar tots els mars i totes les distàncies, tots els esculls i totes les turmentes, després d'haver-lo enfrontat a la immensitat dels espais i a la intuïció de la seva pròpia insignificança reflectida en els ulls del monstre, l'abandona sota les profunditats de les aigües i crea Bartleby, un home senzill i silenciós tancat entre les quatre parets d'una oficina qualsevol, d'un edifici gris  rodejat de majestuosos gratacels i llargues avingudes en una de les ciutats més grans del món: Nova York.   

                     El narrador d'aquesta història és un advocat just i bondadós que té un petit despatx i tres empleats que fan feina per a ell. Degut a l'excés de feina no té altre remei que cercar més personal i contracta Bartleby, un complet desconegut que resulta ser feiner i discret. La seva tasca consisteix en fer còpies de documents. L'advocat està molt satisfet amb el seu fitxatge fins que un bon dia li encomana revisar una transcripció i ell li contesta "preferiria no fer-ho". A partir d'aquí l'escrivent es nega a obeir qualsevol ordre i sempre respon al que se li encomana amb la mateixa frase. La sorpresa de l'advocat és tan gran com la seva impotència i entre ell i el seu subordinat es crea un estrany vincle de poder i submissió. 

            Bartleby representa, en la meva opinió, la plena consciència de la solitud i és un clar exemple de com un home, a pesar de viure en una de les ciutats més poblades del món, es pot sentir tan sol com enmig del desert. No hi ha raons que justifiquin el que fa l'escrivent, no hi ha motius que expliquin aquesta actitud. De sobte Bartleby practica el no fer. Senzillament es nega a actuar i es deixa endur amb resignació cap al conseqüent desenllaç que provoca el seu comportament.

              L'aparent senzillesa d'aquest relat ens permet adonar-nos ràpidament de la profunditat metafísica que el seu missatge conté. Bartleby és la metàfora d'un home que no té cap "balena blanca" per caçar, o bé l'al·legoria d'una balena que no té cap enemic contra el que lluitar. Bartleby ha entès alguna cosa que nosaltres desconeixem. Tal vegada ha assimilat la seva futilitat enfront l'univers. Tal vegada sap que l'espera de Déu pot ser eterna. Llegiu-lo, gaudiu-lo i opineu vosaltres mateixos. 

Fausto Puerto

Risa en la oscuridad és el llibre idoni per començar a conèixer l'obra d'aquest gran autor d'origen rus que és Vladimir Nabokov. Aquest novel·lista, poeta i crític va néixer a Sant Petersburg el 1899, fill de família aristòcrata que posteriorment va haver d'abandonar el seu país per fugir de la Revolució Russa. Va viure als Estats Units, a Alemanya, a França i a Suïssa on va morir l'any 1977. 

             De totes les coses que es poden destacar de Nabokov n'hi ha dues que a mi personalment em semblen impagables; la primera és la seva malícia, aquest punt d'innata mala llet que ens trobam en tots els seus llibres; la segona és la seva punteria i precisió a l'hora de encertar en el blanc. Vull dir que Nabokov sempre sap resoldre la situació de manera perfecta, i en la meva opinió aquest és un dels trets essencials que fan gran a un escriptor.   

          El protagonista d'aquesta història és un crític d'art respectat i adinerat que nom Albinus. Feliçment casat i pare de dos fills, un mal dia s'enamora de Margot una acomodadora de cinema que té el cap ple d'ocells i que vol triomfar com a actriu "sí o sí". Albinus abandona la seva família i fuig amb Margot. Poc després compareix un tercer personatge que nom Axel i que fa temps havia estat el primer amant de Margot. Albinus desconeix el passat d'Axel i, sense sospitar res del que hi va haver entre ell i Margot, es fan molt amics. Fins aquí tot ens duu a pensar que estam davant el típic triangle amorós, però el dia que Albinus té un greu accident de cotxe la història canvia brutalment i el Nabokov més malèvol enfila el fil a l'agulla i ens deixa fascinats mentre ens porta cap a un desenllaç antològic.  

           Nabokov és despietat amb els seus personatges, incisiu  en les seves reflexions, calculador en les passes de la seva perfeccionada trama,  pervers en les idees més brillants, intens en els moments més oportuns, però sobretot és irònic, molt irònic, i un vertader professional destacant la part fosca de l'ésser humà i assenyalant-nos aquells pecats que ningú no vol veure. En aquest llibre primerenc, l'autor de la brillant  Ada o el ardor, planteja un estereotip femení que 23 anys després tornarà a recuperar en la seva famosa novel·la Lolita i comença a crear, una rere l'altra, les petites i les grans obres mestres que el convertiran en un dels millors escriptors del segle XX. 

Fausto Puerto