Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Presentació de "Vull una estàtua eqüestre"

FAUSTO | 14 Octubre, 2011 08:41

***

David Castillo, Jaume Capó i un públic entregat !

***

***


 

Primavera

 

Hores d’ara, la primavera ja deu haver arribat a la rambla de Catalunya i al carrer d’Enric Granados, que són els que m’agraden més de l’Eixample. Els plàtans ja deuen haver tret tota la fulla i els migdies, si fa sol, abelleix passejar-s’hi davall cercant una barra acollidora on prendre un vermut i mirar passar les noies, que a la fi han rescatat les faldilles curtes i les bruses vaporoses.

 

Si escoltau bé, sentireu la remor de les fulles sobre els vostres caps i, amb bona voluntat, descobrireu que es percep un lleu perfum d’eclosió floral. Fins i tot les parades de la rambla de les Flors semblen més esponeroses, com si durant l’hivern s’haguessin limitat a esperar que arribàs el dia en què de sobte tothom s’ha posat d’acord per lluir colors a la cara i vestimentes subtils.

 

Amb un alè us adonau que s’han retirat definitivament les feixugues caçadores de cuir, els pesats abrics que us feien l’efecte d’habitar una Barcelona poblada d’óssos. Els pantalons de pana, les botes gruixudes que convertien els passos lleugers de les noies en desfilades militars i el caminar esvelt dels nois en assajos maldestres d’anau a saber què, s’han hagut d’arraconar sense ni una paraula d’agraïment.

 

M’imagín que els oficinistes i els dependents ja esperen l’autobús amb l’americana plegada sobre el braç i els senyors grassos esbufeguen i s’eixuguen la suor del front amb un mocador impol.lut sense fer, però, la cara embotornada i fatigada per l’estreta cruel de l’agost.

 

Les terrasses de la rambla de Catalunya es deuen haver omplert un altre any de senyores enjoiellades que prenen el te, d’homes madurs, vermells, circumspectes i magníficament solitaris que prenen whisky amb ginger-ale i llegeixen el diari, de colles de joves que no perden la moto de vista, fan molt de soroll i beuen orxates i cerveses a la sortida de les acadèmies.

 

Quan ens n’adonarem, arribaran els petards de Sant Joan i l’estiu i trobarem que, com cada any, la primavera de Barcelona ha passat límpida i fina com un ganivet nou i quasi bé no n’hem gaudit, i ens farà una mica de pena.

 

I, sobretot, ens farà pena als qui l’haurem haguda
d’evocar des de la distància i per escrit, que és la manera
més trista d’evocar les belles sensacions i el record d’anys feliços.

 

GABRIEL GALMÉS

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS