Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Memorias de Adriano. Viatjar en el temps de la mà de Marguerite Yourcenar.

FAUSTO | 27 Febrer, 2007 09:45

            Endinsar-se dins aquest llibre és comparable al fet de precipitar-se per un abisme. La incontestable profunditat del seu pensament i el ressò d’antiga saviesa que exhala la seva prosa poden, en un primer moment, confondre i returar al lector desprevingut que decideixi fer un aguait a les pàgines inicials. Les paraules de Marguerite Yourcenar, amarades de cultura clàssica i plenes d’erudició, ens fan tornar petits, quasi insignificants, mentre la seva veu, com sorgida d’un altre temps, ressona per les parets de la història i ens convida a deixar-nos endur allà on el  passat ens espera.

L’abisme al qual comparo Memorias de Adriano no és un espai insalvable. Tampoc ho és la filosofia continguda dins les seves reflexions que alguns veuen com un enigma monòton i indesxifrable. Escric això perquè, navegant per la xarxa, he anat a parar al fòrum d’una web de literatura titulada  Anika entre libros on he trobat tot tipus d’opinions sobre aquesta obra. En una d’elles, no sé si escrita des de la ignorància o amb intencions provocadores, un senyor fa seva una frase de Baudelaire (que no ve al cas) i compara el llibre a la brossa sense donar cap classe d’argument. Em fa gràcia això!. Em demano on s’ha de signar per poder fer escombraries com aquesta!. També hi ha, com és just i necessari, les opinions dels seus admiradors i defensors. Comproveu aquí de què estic parlant. Tanmateix, ens agradi o no, estem davant un llibre que ens sobreviurà i les diferències de criteri entre els lectors reflecteixen només una simple qüestió de sensibilitats.

El que ens proposa Memorias de Adriano és un viatge en el temps amb totes les seves conseqüències. Un ha de saber, abans de llançar-se al forat negre que el portarà a l’època gloriosa de la Roma imperial, que no aterrarà al coliseu rodejat de gladiadors  lluitant damunt la sorra,  sinó que ho farà al costat d’un home major i savi que comença a percebre el perfil de la seva mort i que en una llarga missiva a un adolescent Marco Aurelio resumeix els fets i les experiències de les seva gestió com a emperador durant dues dècades. No esperem trobar mai en el llibre de Yourcenar, que sí és una vertadera novel.la històrica, el mateix que en els de Dan Brown. El lector que no tengui això ben clar corre el risc de ensopegar pels marges i sortir-ne decebut. Yourcenar exigeix tota la nostra atenció. Ella, a canvi, ens meravellarà culminant una gran tasca d’empatia a l’hora de posar-se dins la pell i el pensament de l’emperador Adrià i ens conquerirà amb una alliçonadora recreació històrica. Tal com ella mateixa apunta al quadern de notes queda clar que la seva intenció és reconstruir des de dintre allò que els arqueòlegs del segle XIX han fet des de fora. “Ave César”, la tasca és digna de tots els respectes.

La qualitat literària de Marguerite Yourcenar, nascuda a Brussel.les l’any 1903 i primera  dona en formar part de l’Acadèmia Francesa, acapara i desborda cada frase fins al punt d’avortar els teus desigs d’escriure un simple article. El sentit de l’autocrítica  condemna els humils a la fulla en blanc i els llibres com aquest, una vegada acabats, ens deixen clar que després de la perfecció, sens dubte, només resta el silenci.

Fausto Puerto

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS