Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La biblioteca de noche. Llegeix el que vulguis.

FAUSTO | 08 Març, 2007 11:01

       Sens dubte Alberto Manguel és un home que ha aconseguit fer realitat al manco un dels seus somnis: acabar vivint al costat de la seva biblioteca particular. Fa un parell d’anys va adquirir uns terrenys a Mondion, un petit poble francès que es troba al sud de Loira. Aprofitant una paret mig esbucada, que temps abans havia format part d’un temple romà primer, d’una església cristiana després i finalment d’un graner, va dissenyar, amb l’ajut d’una arquitecta veïna del poble, la nau que definitivament allotjaria tots els seus llibres.

"Me he pasado medio siglo coleccionando libros. Ellos, inmensamente generosos, no han exigido nada de mí, sino que me han ofrecido todo tipo de revelaciones". Queda clar que qui parla així és una persona que estima molt els llibres, un malalt dels llibres com diem per la llibreria. I a jutjar pel temps que va tardar en desempaquetar i ordenar la seva biblioteca (quasi mig any!) podem deduir que o bé Manguel s’agafa la vida amb molta tranquil.litat, o bé la quantitat de volums que ha reunit supera en un parell de mils els de la biblioteca de Victòria Beckham, la ex “Spice girl” que en unes declaracions a la premsa i fent bandera de la seva estupidesa va dir que mai no ha llegit un llibre. Desgraciadament , no estem parlant d’un cas aïllat.

“Leer será en el futuro un acto de rebeldía”. Encara que pessimistes, les paraules de  Manguel deixen oberta una porta a l’esperança en mans d’uns utòpics i futurs lectors. Pitjor i més llastimós en sembla un present en que el fet de no llegir es reivindica i s’exalça com un acte d’ignorància voluntària, que és la més inexcusable forma de ceguesa que hi ha. “Nuestra sociedad acepta el libro como algo establecido, pero el acto de leer –en tiempo considerado útil y prestigioso cuando no potencialmente subversivo y peligroso -se considera hoy condescendientemente, un pasatiempo lento que carece de eficiencia y no aporta nada al  bien común”.

Fa aproximadament uns deu anys Alberto Manguel publicà un llibre deliciós, que recomano a tothom, titulat Una historia de la lectura. Es tracta d’un assaig amè i culte sobre la història de la paraula escrita al llarg de sis mil anys i sobre la transcendència de l’acte íntim i personal de la lectura. Ara, en aquest nou llibre, ens parla de les biblioteques i de la seva importància com a entitats difusores de la cultura, ens relata anècdotes i curiositats al voltant de aquests espais públics tan necessaris i reflexiona sobre el seu passat, present i futur, sense oblidar en cap moment els avanços i les possibilitats d’obrir nous camins que aporten les noves tecnologies. Aquest autor canadenc nascut a Bones Aires, ens convida a recorre les biblioteques reals, les oblidades i les imaginaries  amb l’intenció d’estimular la nostra curiositat i d’ampliar la nostra visió i comprensió d’aquests llocs plens de llibres que tots sabem on es troben però que, generalment, visitem contades vegades.

“Llegeix el que vulguis” és el lema que presideix la biblioteca de Le Presbytère a França. El missatge anàrquic que la frase duu implícit ens incita a fer ús de la nostra llibertat individual a l’hora de seleccionar les lectures. Llegir ens fa obrir els ulls, ens ensenya a qüestionar allò que es dóna per suposat i, a més de tot això, ens fa passar molt bons moments.

Fausto Puerto


Cada lector existe para asegurar a cierto libro una modesta inmortalidad. Leer es, en ese sentido, un ritual de renacimiento.

Para los lectores como yo sus “últimas adquisiciones” coincidirán con el fin de sus días.

Si cada biblioteca es, en cierto sentido, un reflejo de sus lectores, también es una imagen de lo que no somos ni podemos ser.

Los libros proporcionan a una habitación una identidad especial que , en algunos casos puede usurpar la de su propietario, una peculiaridad bien conocida por personalidades zafias que exigen ser retratadas ante una pared forrada de libros con la esperanza de que ésta les otorgue un lustre de sabiduría.

A la luz leemos las invenciones de los otros; en la oscuridad inventamos nuestras propias historias.

El amor a las bibliotecas, como la mayor parte de los amores, hay que aprenderlo.

Alberto Manguel

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS