Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

La sonata a Kreutzer. Senzillament, una obra mestra.

FAUSTO | 22 Març, 2007 10:02

      

      Tolstói es un gigante entre los demás escritores. Un elefante entre los demás animales. Como un elefante, puede arrancar un árbol de cuajo, pero también puede coger una mariposa con tanta delicadeza que no se pierda ni una brizna de polvo de sus alas.

Ivan Turguénev
 
          Si ens deturem enfront la taula de novetats de qualsevol llibreria i ens entretenim llegint les etiquetes de colors que, com una faixa, envolten les portades dels llibres i que els editors utilitzen de reclam, ens adonarem ben aviat que totes diuen més o manco el mateix: esplèndida, genial, un llibre imprescindible, una experiència extraordinària, una gran obra, magnífica, la millor novel.la de l’any, excepcional, vertaderament impressionant, excel.lent, un deliri verbal, magistral, etc., etc., etc. Vist això, i si ens creiem tot el que llegim, sembla que estem davant una taula plena d’obres mestres i que cada llibre és una joia que sobreviurà al pas del temps, de tal manera que l’any 2050 podrem anar a qualsevol llibreria i  trobar-los encara en estoc. La realitat, però, és radicalment diferent: probablement quasi cap d’aquestes suposades genialitats la podrem trobar a les llibreries ni tan sols d’aquí a un any. Això sí, no cal preocupar-se, n’hi haurà d’altres ocupant el seu lloc i tal vegada siguin encara millors. Tot depèn del que diguin les etiquetes. 

Ara bé, els llibres són el que són i d’aquests que anomenem obres mestres n’hi ha ben pocs. Possiblement, el lector haurà d’anar als prestatges a cercar-los. Aquests llibres no duen etiquetes de cap mena i són com els espàrrecs, que estan camuflats entre les herbes i sovint no els veiem. La sonata a Kreutzer és un llibret de només 140 pàgines, val 6,25 euros, ocupa l’espai d’1 centímetre a la part baixa d’una prestatgeria i és una vertadera obra mestra. Si en un hipotètic i radical exercici de crítica literària enfrontéssim  les seves virtuts contra les de tots els llibres de  la taula de novetats per tal de descartar els que no arriben a la qualitat de l’obra de Tolstói ens trobaríem, a dia d’avui, amb molts pocs supervivents: Els assaigs de Michel de Montaigne, La novel.la de Genji de Murasaki Shikibu, l’edició bilingüe de Hojas de Hierba, curiosament un llibre de relats del propi Tolstoi publicat per Alba, els relats complets de Kafka i tal vegada algun altre que m’hagi pogut passar per alt. A més, hem de tenir en compte que aquestes obres esmentades no són precisament novetats sinó cuidades reedicions. En definitiva, no són les opinions sinó el pas del temps qui decideix  quins seran els llibres que perduraran.

La sonata a Kreutzer juntament amb La mort d’Ivan Ilitx, Hadyi Murad i un relat titulat Cuanta tierra necesita un hombre (del que Joyce digué que era el millor conte que s’ha escrit mai) representen segurament les més sublims narracions curtes de Lev Tolstói. Posar-se d’acord en quina d’elles és la millor em sembla un impossible. El que si queda clar és que La sonata a Kreutzer és l’obra d’un geni. La confessió aterridora que Pozdnyshev  fa dins el vagó d’un tren a un dels passatgers explicant-li els motius que el dugueren a matar a la seva dona esdevé una experiència traumàtica i pertorbadora pel lector. La tècnica narrativa de Tolstói és impecable i d’una fluïdesa sorprenent. La naturalitat amb que ens conta la història és innata en el gran autor rus, vull dir que no basta la total dedicació i el bon ofici per arribar a escriure Anna Karénina o Guerra i Pau. El que Lev Tolstói aconsegueix, situant el narrador dins el vagó d’un tren que fa un trajecte de nit, és crear un ambient de complicitat i intimitat que involucra al lector i el fa sentir-se partícip de la història tràgica que poc a poc es va revelant. La sonata a Kreutzer és un llibre que no passarà mai de moda perquè les llavors inextirpables de les idees masclistes  que es declaren en els passatges més exaltats i que com a conseqüència de la seva lògica malaltissa condueixen Pozdnyshev primer a la desconfiança, després a l’odi i finalment a l’inevitable desenllaç, són les mateixes que podem observar a la nostra realitat quotidiana. Basta llegir aquest llibre i mirar després un informatiu per comprovar que els motius més profunds que induïen a un home del segle XIX a assassinar a la seva parella  són  exactament els mateixos que ho fan al segle XXI.

L’altre dia, parlant de Memorias de Adriano, deia que després de la perfecció només resta el silenci. És dins aquest silenci, que convida a la reflexió, on  aprendrem a separar el gra de la palla. Perquè la quietud que resta després de Tolstói, és la mateixa que esdevé amb Shakespeare, Cervantes, Montaigne, Mann, Chejov, Dickens, Borges, Pessoa, etc.


Fausto Puerto

Comentaris

  1. Gawyn
    Tolstói, la lògica malaltissa i Houellebecq

    Aquesta petita novel·la de la que parles ha estat objecte de tota mena de vexacions: recordo una crítica on deien que "su calidad literaria es muy discutible" i que "destaca básicamente por su misoginia" o alguna cosa similar. Aquesta mena de comentaris, no cal que ho digui, estan fóra de lloc: un crític que tracta així a Tolstoi probablement només deixaria a les llibreries a Víctor Hugo o a escriptors igual de tovets. Però tornant a la lògica malaltissa de La Sonata a Kreutzer, he de comentar que es una novel·la molt actual: no tinc cap mena de dubte que Michel Houellebecq s'hi ha inspirat: tots dos parlen de com la societat contemporànea ha "pudrit" la vida familiar, convertint el sexe en una mena de competició. Precisament és aquesta lògica malaltissa, però extremadament lúcida alhora -com ho és Lautreamont- el que fascina de la novel·la de Tolstói.

    Gawyn | 04/04/2007, 21:49
  2. jo
    Obra mestra?

    Tolstoi és un geni de la literatura, d'això no hi ha dubte, obres com Anna Karènina, Guerra i Pau, La mort d'Ivan Ilitx... ho demostren.

    Però no penso el mateix de "La sonata a Kreutzer". Crec que realment la qualitat literària d'aquesta obra sí es dicutible. L'única finalitat de Tolstoi en "La sonata.." sembla ser el sermó moral, l'adoctrinament, la denúncia i no està malament que sigui així, però sembla que l'autor passa totalment del component artístic i literari de l'obra perquè està massa enfeinat exposant les seves teories sobre la sexualitat (teories, d'una altra banda, bastant malaltisses, però això seria un altre tema).

    Crec que realment "La sonata.." està molt per sota del llistó tan alt que va deixar amb altre obres.

    Venç aquí el Tolsoi moralista al Tolstoi artista.

    jo | 02/07/2007, 17:10
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS