Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Muerte, identidad y libre albedrío. Una introducció i una ficció.

FAUSTO | 13 Desembre, 2007 09:51

Introducció a Gabriel Bertotti i les seves ficcions.

El primer dia que Gabriel Bertotti va entrar a la llibreria pràcticament no va obrir la boca. Va voltejar i va inspeccionar, com si d’un detectiu es tractés, tots els prestatges i les taules.  Finalment, al cap d’una bona estona i després d’adonar-se que el llibre de Dino Buzzati El desierto de los tártaros estava recomanat, em va demanar si havia vist la pel.lícula del mateix títol. Li vaig respondre que no però que seria interessant veure-la.  Després va agafar un exemplar de La historia de Genji, va pagar i va marxar. Poc imaginava jo que aquell argentí es convertiria en poc temps en un client insubstituïble i, sobretot, en un dels bons amics (entre molts altres) que he fet des que vaig obrir la llibreria. Una setmana més tard Gabriel em portà el film El desierto de los tártaros, i des d’aquell dia no ha aturat deixar-me pel.lícules. La seva filmoteca sembla inesgotable; el seu gust exquisit. Gabriel també és gran melòman i, mútuament, ens hem ajudat a engrandir la nostra col.lecció de música . Com a bon argentí parla d’allò més bé  però la seva millor virtut , a part de fer-se escoltar, és que sap escoltar. 

Gabriel és un monstre en molts d’aspectes. La seva cultura en general està molt per damunt la mitja, però la seva cultura literària és impressionant i vastíssima. Un no acaba mai de sorprendre’s i de demanar-se com potser que aquest tipus sàpiga això o allò altre. Emperò en el fons Gabriel Bertotti és un escriptor. Confio que en el futur, en estar publicades, arribaré a vendre alguna de les seves novel.les, que he tingut el plaer de llegir, a la llibreria.

Un dia, fa ja bastants mesos, a Gabriel i a mi, parlant de Borges, se’ns va ocorre que estaria bé escriure un article sobre un llibre imaginari i penjar-lo al bloc. Però el tema va quedar en això, una simple idea. Jo no hi vaig pensar més. Fa poc, Gabriel m’envià un article sobre una obra irreal que es titula Fragmentos de l’escriptor, també il.lusori, que nom S.L. Martínez. Vaig riure molt amb la seva ficció i després d’improvisar una portada la vaig  penjar al bloc. He de reconèixer que juntament amb els clients ens ho hem passat molt bé especulant sobre el tal S.L. Martínez i el seu llibre "incunable". Gabriel es va animar i em va enviar un parell d’articles més que, a poc a poc i quan hagin passat aquestes festes, aniré penjant els dimarts a la nostra plana web. Queda clar doncs que la secció que obrirem i que es titularà Llibres que no són  parlarà només de les obres que Gabriel tindrà l’amabilitat d’inventar. No aneu a cercar-les a la vostra llibreria habitual si no voleu donar molts de maldecaps al llibreter. A continuació us deixo un comentari breu que de ben segur vos farà pensar.

Fausto Puerto


Muerte, identidad y libre albedrío

“Ni Víctor Poussin era quien decía ser, ni madame Lepite era madame Lepite, ni por supuesto Voltaire era monsieur Arouet.          
Todos se divertían participando de una extraña mascarada.  
Poussin era en realidad monsieur Arouet, Voltaire era Víctor Poussin y madame Lepite era, ¡madame Lepite!”

Así, de manera indirecta y desganada, comienza Arditti, su tratado sobre lo absurdo de pretender tener una identidad, o ejercer algo llamado “libre albedrío”.
El método elegido es simple y efectivo.

Arditti, nacido en el seno de una vieja familia de comediantes, aprendió el arte de la burla en las intermitentes lecciones que le daba su abuela. Marcia Lapage había sido una de las tres mejores cantantes parisinas de fin de siecle. Secreta opiómana fue rescatada de la pesadilla china por Herr Jünger, un falso aristócrata prusiano que resultó ser el bromista abuelo de Arditti.
 
La abuela elegía momentos cotidianos, como un almuerzo, por ejemplo, para preguntar a cualquier comensal si creía en el libre albedrío. Si la respuesta era afirmativa, le guiñaba un ojo a su nieto y hacía la pregunta reveladora:

“¿Entonces usted cree que por un acto de su voluntad podría liberarse de morir?”
Obvios rostros pasmados, alejados infinitesimalmente de platos y tenedores.
Y el remate triunfal: “¡Hasta que la voluntad de vivir no venza a la muerte no habrá libertad posible!”

Al rato, todos ignoraban con ruidos de cristales o degustaciones, las risas que venían de la cocina, donde la abuela y Arditti hacían el café.

El autor no lo aclara, pero cualquier lector instruido sabe que Poussin no existe, que Voltaire era el seudónimo de monsieur  Arouet y que madame Lepite era Marcia Lapage.

 La abuela le dio la lección acerca de la identidad con su propia vida. Aquejada de alzheimer dejó de reconocerlo un atardecer de diciembre cuando Arditti la saludó como siempre y ella apartó la cara. La verdad acerca de la fatuidad de la conciencia dejó de ser una propiedad de los enunciados para transformarse en consecuencia de la existencia humana.

Arditti estaba predestinado a descubrir también, que el azar es el verdadero ejecutor del raro humor de la divinidad.

Un auto lo atropella y queda parapléjico, “condenado” a una cama el resto de su vida. Limitada su comunicación a un pestañeo, dolorosamente libre su mente, transformando la vieja pregunta de su abuela en otra más apropiada: “¿Cree usted que somos libres de elegir voluntariamente la muerte?”
“¡Sí creo!”, pensaba Arditti; pero él no podía.

Muerte, identidad y libre albedrío. Pedro Arditti.  ED “Claridad”. México. 1987.

Gabriel Bertotti

Comentaris

  1. Alejandra Barrientos
    comentario de Gabriel

    Después de años de búsquedas fallidas, encontré un rastro tuyo....

    Alejandra Barrientos | 26/12/2007, 20:49
  2. CECI VIGIER
    muerte identidad y .....

    MARAVILLOSO GABY!!!

    CECI VIGIER | 05/11/2009, 11:14
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS