Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Relatos. Rudyard Kipling. L’home del bastó i els forats de la ignorància.

FAUSTO | 11 Setembre, 2008 07:30

 

Tres llibres m’han acompanyat durant aquestes curtes però intenses vacances d’agost. Dos d’ells, els Relatos de Kipling i l’extraordinari llibre de Chesterton Lo que está mal en el mundo publicats ambdós per Acantilado, ja els tenia reservats per a l’ocasió des de que fa uns mesos sortiren de la capsa de novetats. El tercer és un llibre ben conegut (m’agrada pensar que per tothom) que mai no em canso de llegir i que, per motius envitricollats que no intent pas entendre i molt menys explicar, ha arribat un altre cop  a les meves mans no com una elecció premeditada sinó com una casualitat o, més ben dit, com un descuit damunt una taula amb vistes a la mar. Es tracta d’El Aleph de Jorge Luis Borges i s’ha convertit, sense cerca-la, en la relectura més encertada per completar aquest tríptic de mestres.

D’aquests llibres espero que surtin tres ressenyes; de moment, la dels relats de Rudyard Kipling ja va agafant forma i l’escric amb l’única intenció de despertar l’interès per aquest llibre grandiós a aquells que no el coneixen i per afirmar, sense cap mena de dubte, que la seva lectura ha esdevingut una de les més apassionants i intenses de la meva vida.

Fa temps vaig llegir, no record on, que un bon article sobre un gran llibre hauria de fer botar el lector de la cadira i empentar-lo lleuger a la llibreria més propera per adquirir el seu exemplar. No tenc la vanitat de creure que aquest serà un bon article però em donaria per satisfet si tan sols un lector/a anés a qualsevol llibreria a comprar-lo. En aquests dos anys i mig de bloc moltes són les ressenyes que hem publicat juntament amb els col.laboradors i més d’una vegada s’ha donat el cas que els clients vénen a demanar les recomanacions que des de  Món de llibres intentem destacar. Però, i a pesar de tot, això no és el més habitual. Tanmateix  la gent ve a adquirir les novetats que vol de la mateixa manera que nosaltres parlem de les novetats que ens agraden. Penso que la literatura és una cosa tant íntima i personal com ho és un secret d’amor. Recomanar llibres i encertar és un art que requereix conèixer tant bé el gust del client com el propi i això és vertaderament complicat. El que no es pot fer mai és voler vendre un producte que es desconeix pel simple fet de ser el més demandat o el darrer que ha arribat. En broma sempre dic que mai no intent fer negoci amb una cosa tan seriosa com són els llibres seriosos i fora bromes confirmo que el negoci es fa sempre sobre els títols, per tot omnipresents, dels deu llibres més venuts. Això, ho reconec, no em fa saltar d’alegria però és un fet constatat i una realitat que em permet guanyar-me les sopes. La petita diferència que me fa estimar l’ofici és la que converteix el simple mercadeig en un acte d’intercanvi no exclusivament monetari sinó també d’opinió, d’expectatives, de gusts, de punts de trobada i, com no, de sana divergència. Vendre un exemplar dels Assaigs de Montaigne me fa feliç però si tingués el do de poder vendre tots els que volgués em faria ric. Tot junt seria massa perfecte.

De Rudyard Kipling havia llegit dues novel.les però cap dels seus relats. Sabia que eren molt bons, però no podia imaginar-me que ho fossin fins al punt d'avortar la meva sesta d’estiu. De tots és sabut que la ignorància és com un forat buit i sovint un estat tan proper i inherent a l’home com infinita la distància que pot arribar a ocupar. Afortunadament, també és sabut que tot espai vacant té la tendència a omplir-se. Kipling omple un buit immens amb els seus relats. El problema és que tant ell com Borges com Chesterton són tres mestres tapant forats i alhora tres especialistes en obrir buits. D’aquests monstres de les lletres sempre aprenem coses noves i en desaprenem d’altres que de ben segur sabíem malament.  La gran literatura no és aquella que ens fa creure més savis sinó la que, senzillament, ens hi fa demostrant i subratllant la nostra ignorància.

Així com per a un joier és més fàcil taxar i catalogar una única joia que una saca plena, per a l’aficionat que intenta escriure un article literari sempre és més senzill fer-ho d’una novel.la que d’un recull de relats, sobretot si, com és el cas, cada un dels contes equival a un diamant polit en mans inexpertes. La tasca es fa costa amunt i són tantes les possibilitats que un no sap per on envestir-la. Podria començar parlant de La extraña galopada de Morrowbie Jukes i de com, sembla, ha inspirat a Sánchez Piñol; continuar xerrant d’El hombre que pudo reinar i de la meravellosa pel.lícula de John Houston; podria parlar també d’El mejor relato del mundo i de per què agradava tant a Borges i a Bioy Casares; podria escriure sobre una història de fantasmes titulada Ellos i de com, solapadament, notem la seva influència en el film Los otros d’Alejandro Amenabar; podria divagar damunt les similituds entre El milagro de Purun Bhagat i el Siddhartha de Herman Hesse. En resum podria escriure 33 articles i dedicar tot l’any a Kipling. Finalment decideixo no complicar-me la vida i  parlar només d’un relat en concret i fer-ho breument.

El conte es titula, presteu atenció!, La Ciudad de la Noche Atroz. El primer que vaig pensar és que d’un títol tan suculent n’ha de sortir per força una gran història. I vet aquí que m’equivocava, el que Kipling fa amb aquestes set pàgines va més enllà de l’escriptor, més enllà del lector i m’atreviria a dir que més enllà del que és purament literari. Les paraules i les frases que el composen; la cadència poètica i enigmàtica de les seves descripcions; la perfecció artística de la narració; la seva obscura i aclaparadora profunditat, de la que la nostra intuïció ens alerta just començar les primeres línies, fan de la lectura d’aquest conte una de les experiències més subjugants i fascinants de les que podrem gaudir amb un llibre entre les mans. Kipling ens posa la pell de gallina un cop acaba la darrera frase quan, miraculosament, ens envaeix el seu insondable significat. De sobte s’obre un abisme... brutalment, l’escriptor ens deixa gravada dins la memòria, i ja per sempre, la seva misteriosa i inquietant passejada per la ciutat dels homes que dormen. Rudyard Kipling ha assolit amb aquest relat la perfecció. Comprovar-ho és tan senzill com obrir el llibre per la pàgina 272 i començar a llegir:

El calor denso y húmedo que cubría como un manto el rostro de la tierra aniquilaba de raíz cualquier esperanza de sueño. Las cigarras ayudaban al calor, y el aullido de los chacales a las cigarras. Era imposible estarse quieto en el eco de la casa oscura y vacía viendo cómo el abanico golpeaba el aire muerto. A las diez de la noche clavé la punta de mi bastón en el centro del jardín y esperé a ver cómo caía. Señaló directamente hacia el camino iluminado por la luna que conduce a la Ciudad de la Noche Atroz. (....)

Fausto Puerto

Comentaris

  1. gabriel
    kipling

    Acabo de rozar con la punta de los dedos la tapa del libro de Kipling, después de leer tu crónica tengo ganas de darte un fuerte abrazo.

    gabriel | 11/09/2008, 10:10
  2. VVCR
    Article

    Després de llegir aquest fantàstic article de veritat que entren unes ganes de llegir els relats del Sr. Kiplin! el pos entre els pendents

    Un Saludo

    VVCR | 11/09/2008, 11:50
  3. Maria del Mar
    Kipling i James

    Després de llegir un article tan deliciós, sols me queda sumar-me amb entusiasme. Jo també he tingut els relats de Kiplng com a llibre d´estiu, i es una realitat la maravella, les sensacions i les evocacions que desperta cada relat. El millor es llegir-ne un al dia, per a poder assaborir-lo amb temps.El meu segon llibre d´estiu ha estat els relats de Henry James, que també apareixen citats en la faixeta del llibre. Puc dir que son insuperables, un vertader mestre de la narració.

    Maria del Mar | 15/09/2008, 07:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS