Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Vida secreta. Començar i acabar un llibre.

FAUSTO | 07 Maig, 2009 06:07

Aprendre és un plaer intens. Aprendre equival a néixer. Es tingui l’edat que es tingui, el cos experimenta llavors una mena de expansió. De sobte la sang flueix millor en el cervell (...) L’univers es dilata i alhora s’obre una porta allà on no hi havia porta. 
No són paraules meves sinó de Pascal Quignard, un escriptor que posa a prova en cada una de les seves obres la nostra capacitat per jutjar la realitat i també l’experiència que, com a lectors, hem adquirit al llarg dels anys. Aprenem observant, pensant, escoltant, conversant, tocant i estimant, però sobretot aprenem llegint i callant. Els llibres assenyalen la nostra ignorància, confirmen les nostres teories, assacien la nostra curiositat o, simplement, ens entretenen. Per això alguns homes els han cremat i alguns altres s’han rodejat d’ells tota la seva vida. No podem interrompre amb la nostra veu la veu que sorgeix del fons de la pàgina. Davant d’aquesta certesa només tenim dues opcions: o escoltem el discurs de les paraules o tanquem el volum i el deixem estar. El que mai no podrem fer és canviar el sentit d’allò que ja està escrit. Podrem destruir-lo. Podrem escriure un altre volum que digui el contrari del que exposava el primer, però el resultat obtingut sempre serà una altra cosa. El llibre és un objecte totalment indiferent als nostres desitjos, inferior o superior a la nostra moral. Tant se n’adona. Som els lectors els que ens hem d’adaptar al seu contorn i al seu contingut. Per això aprenem d’ell. Per això l’experiència de acabar un text que ens ha fascinat equival a tornar a néixer. Després de llegir un bon llibre ja no veurem la realitat amb els mateixos ulls que abans. Potser aquella roca que crèiem inamovible s’hagi desplaçat uns mil.límetres. Potser, durant la nit, la mar s’hagi allunyat infinitament de la platja. Potser sigui veritat que la llum atreu una nova llum. Tot és possible i molt més si l’obra en qüestió comença d’aquesta manera:

Los ríos se adentran en el mar. Mi vida en el silencio. Todas las épocas se desvanecen en su pasado como el humo en el cielo.

I acaba d’aquesta altra:

Las mujeres y los hombres no se comunican a través de las cosas en las que creen. Es posible que nuestro sufrimiento jamás se confunda del todo con el sufrimiento de aquellos a quienes amamos. Nuestras desgracias no pueden conmover enteramente al otro. Nuestros dolores no pueden alcanzar completamente al otro. Nuestras manos sí. La fuerza atraviesa la pared, el pensamiento la caja cavernosa de la cabeza, la voluptuosidad la bolsa de piel, el agua los ojos.

Hi ha llibres dels que ens serà suficient llegir dues línies per saber que esdevindran insubstituïbles a la nostra biblioteca. Pascal Quignard, com els grans escriptors, tan sols necessita un parell de paraules per fitxar el ritme i la intenció de tota l’obra. Amb una prosa exquisida i una erudició envejable, l’escriptor de Vida secreta es declara un home enamorat. Crec que poques vegades llegirem una història d’amor tan mística i alhora tan lírica com la de Némie i els seus silencis. El to, al.legòric i intencionadament aforístic, que utilitza des de les primeres frases ens fa deduir ràpidament que no estem començant una novel.la corrent sinó que, més aviat, ens trobem davant del diari o quadern de notes d’un poeta. El protagonista recorda, exalta i converteix en literatura la història de passió i renúncia que va viure amb una dona que va existir, que ja no hi és, que va estimar. El pensament de Quignard s’eixampla fins a nivells gairebé insondables. És l’interior d’un ésser humà el que transitem al llarg d’aquestes pàgines. És el descobriment i sobretot la comprensió dels seus desitjos més íntims allò que, en acabar el llibre, ens farà tornar a la realitat enlluernats.

Los héroes miraban eternamente a su propio pintor, que antes los había visto dentro de sí mismo, en la noche detrás de sus parpados, antes de grabar su reflejo en la pared.

L’enamorat discorre i filosofa en un llarg monòleg i tots els seus pensaments, clarividents i lluminosos, ens ensenyaran a observar des d’una altra perspectiva el paisatge que tenim davant. Quignard sempre ens canvia la visió del joc i ens porta, amb intuïció i bon pols, del sexe a l’espant, del buit a la maternitat, de la creació a la mort. Com un navegant d’un altre temps, aconsegueix embarcar les nostres idees més enrocades per a fondejar-les a ports i cales on no crèiem possible arribar-hi mai. Sovint, recons paradisíacs de la seva ànima que, mirats a través dels nostres ulls de lectors desiderats, reconeixerem com a propis i esdevindran universals. No és d’estranyar que amb una manera tan delicada i subtil d’explicar els conceptes es pugui desbaratar la percepció del món. Tornar a néixer, un poquet, després de cada lectura!. Això és tan increïble, i alhora tant cert, com ho és el fet de què, gràcies al que ens expliquen els llibres, podem arribar a convertir-nos en doctors, historiadors, matemàtics, etc. Tot és  inestable i fràgil, i així com la vida ens pot canviar després d’una primera cita, o en el transcurs d’una conversa llargament demorada, o en la contemplació d’una obra d’art, o amb la pertorbació d’una desgràcia, també ens pot canviar amb la lectura de qualsevol llibre. Si no fos així res seria just i els homes perdríem l’esperança d’aconseguir l’improbable. Visquem la vida como si llegíssim un llibre, o a la inversa: llegim el llibre com si fos la vida. Perquè, finalment, el resultat de tot plegat serà exactament el mateix: un poema envoltat de silenci.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Tonina
    Vida secreta. Començar i acabar un llibre

    Un escrit preciós. Un llibre per tenir en compte.
    Gràcies Fausto.

    Tonina | 07/05/2009, 08:53
  2. La Moreneta
    Vida secreta. Començar i acabar un llibre

    Fausto m'ha agradat el teu escrit. Enhorabona per l'entrevista a IB3 ràdio ahir, ho vares fer molt bé. Fins aviat!!!

    La Moreneta | 10/05/2009, 11:47
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS