Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

El mundo de cristal. Les visions de Ballard

FAUSTO | 27 Maig, 2010 07:00

   "La vida, como una bóveda de vidrios coloreados, mancha el blanco esplendor de la eternidad"

   Sota l’aparent senzillesa d’aquesta novel.la (brillant en el seu plantejament i atípica en la seva resolució) s’amaga tot un tractat de filosofia. Les primeres pàgines, ajustades als paràmetres de la narrativa clàssica, intriguen i desorienten el lector amb l’inquietant descripció d’un indret de la selva i del riu fosc que, vorejant una vegetació poblada d’ombres, la travessa.

Ens trobem immersos en una espectral regió de l’Àfrica Oriental, viatjant en un vaixell de vapor que farà aturada a Port Matarre. El doctor Edward Sanders -com Charlie Marlow dirigint-se al cor de les tenebres- se’ns presenta com un home infeliç i carregat de premonicions. Dins el seu equipatge de mà porta la carta de Suzzane Claire: la dona a la que encara creu estimar. La carta, que bé podria ser un oníric poema de William Blake, és en el fons un reclam que serveix d’excusa a Sanders per abandonar la leproseria on ha exercit el seu ofici durant els darrers anys. En ella, Suzzane, descriu el paisatge d’un bosc que sembla una casa de joies. Diu, amb paraules envoltades de misteri, que aquell preciós indret on habita és el lloc més bonic d’Àfrica, i que els pobladors d’aquelles terres caminen entre els arbres i la fosca amb corones de llum al cap. Diu també que, ara, des de que viu allà, porta el cabells llargs fins a la cintura i que per primera vegada en molts anys sent alegria dins el seu cor. La carta acaba amb una frase enigmàtica: “La luz pone en todo diamantes y zafiros.”

Quan el doctor Sanders desembarca a Port Matarre es troba desemparat en un país on els raigs del sol pareix que no arriben al terra, com si un eclipsi permanent emboirés aquell món exhaust. Un silenci feixuc fa emmudir els sorolls de tots els animals de la selva. Dins la fosca, efímeres espurnes de color destaquen sobre el teló de fons que representa el bosc immòbil. La Suzzane Claire viu a Mont Royal, una colònia que queda a vuitanta quilòmetres viatjant riu amunt. Els problemes comencen quan Sanders vol aconseguir una embarcació per arribar-hi i descobreix que els militars han assegurat la zona i controlen el tràfic fluvial. Sembla que un fet inexplicable afecta a una extensa àrea de terrenys molt pròxima a Mont Royal.
 
Sanders, després de fer les seves pròpies indagacions i d’establir vincles amb una sèrie de personatges amb els quals s’anirà topant al llarg de la narració, aconsegueix finalment arribar a la regió afectada. El que es troba allà fuig de tota lògica i, també, de tot control per part de les autoritats militars; una immensa part de la selva s’ha cristal.litzat i, el que és pitjor, el fenomen sembla imparable. La llum que desprenen els arbres, les plantes i les fulles s’escampa saturant l’aire de colors i matisos desconeguts; fins i tot les aigües del riu es solidifiquen en una inèrcia moribunda que esdevé una negació de qualsevol moviment. La visió que suposa tot plegat és tan corprenedora i afecta tan profundament l’ànima humana que fa de qualsevol realitat aliena al bosc de vidre una cosa monòtona i mancada de sentit. Sanders és informat del fet que l’incomprensible succés no és un esdeveniment aïllat sinó que té lloc a varis indrets del planeta. Aviat entenem que aquest procés de cristal.lització, i les seqüeles que l’acompanyen, acabarà afectant la totalitat de la terra.

Un cocodril recobert amb una armadura de pedres precioses obri i tanca les  mandíbules mostrant una col.lecció de dents enjoiades; un bandada d’ocells vitrificats aixequen el vol batent unes ales que desprenen reflexes impossibles; els fongs, les fulles i les flors del bosc, com si fossin diamants que han assolit la perfecció, són recol.lectades pels indígenes amb clares intencions comercials. Aquesta nova percepció de la realitat permet als científics lluir-se proposant agosarades teories sobre el temps i l’espai. Els filòsofs exposen profunds pensaments que insinuen la possibilitat que allò que succeeix a l’Àfrica és la materialització d’un món ideal que resta molt lluny del nostre univers. Amb el pas dels dies, alguns homes que han interpretat segons les seves necessitats o segons la seva fe tot el que ocorre, s’acosten al bosc amb la intenció de quedar-s’hi per sempre. Sense por i plens d’alegria es deixen cristal.litzar recolzant l’esquena contra els arbres o, simplement, adormint-se al terra. En pocs minuts la pell es cobreix d’una carcassa radiant i es submergeixen en un estat de quietud i plaer que els transfigura recompensant-los amb una immortalitat aparent. Sanders, que en el fons és un home covard, es nega a acceptar aquesta nova realitat i recorre els camins brillants aferrat a un crucifix que, per moments, contraresta els efectes de la congelació.

Al final, hi ha una barca, dos homes i un riu desert que porta al cor de la llum. Quan el doctor Sanders escriu al seu diari “El don de la inmortalidad es una consecuencia directa de la renuncia, por parte de cada uno, a nuestras propias identidades físicas y temporales” els lectors ja sabem que J.G.Ballard ens ha estat parlant d’allò que sempre ha obsessionat els grans escriptors: el fet inevitable de la mort i la possibilitat incerta d’una altra vida.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Paula
    Ballard

    ¡Qué interesante!
    Es un autor que no conocía.
    ¿Qué otros libros suyos me puedes recomendar?
    ¿Se consiguen?

    Paula | 27/05/2010, 08:32
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS