Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Coses que han canviat i coses que mai no canvien.

FAUSTO | 09 Setembre, 2010 07:00

   Un desig que ja donava per irrealitzable ha agafat la forma de la llibreria que m’envolta. Així, de manera natural, he vist com gairebé totes les meves ambicions professionals i un bon grapat de les aficions a les quals som addicte, han trobat la manera de convergir i d’organitzar-se dins un mateix marc que alhora les reforça i les limita. Podria aventurar, si no fos per la meva incredulitat, que un ésser tot poderós amagat entre els recons de les prestatgeries o davall les taules de novetats s’ha entretingut descartant possibles variables i obrint espais a noves probabilitats amb l’única motivació que el nou Món de llibres tingués al manco una oportunitat de tirar endavant.

Vertaderament, són moltes les coses que han canviat des de la mudança. Per començar, ara em duu el doble de feina obrir les portes, el triple de feina escombrar l’entrada i el quàdruple de feina netejar les vidrieres. I mentre faig aquestes tasques de neteja ineludibles no puc evitar fer un cop d’ull a l’antic local que, desemparat com una núvia plantada a l’altar, sembla que em retreu la meva descarada infidelitat, encara que eren les seves pròpies limitacions les que em privaven de la llibertat de moviments i de les comoditats de què ara disposo. I és que a la nova llibreria, el perfum del paper es mescla amb l’evocadora aroma del cafè acabat de moldre; el jazz sona millor que mai, com si les notes dels grans mestres ocupessin l’espai que resta buit entre les paraules i, fins i tot, sembla que els llibres llueixen d’una altra manera, més plantosos i distingits. He d’admetre que els primers tres o quatre dies no tenia gens clar per on havia d’envestir les tasques. Tampoc no recordava on havia col.locat el que era imprescindible i em posava de mal humor que, tot i les previsions, em faltessin exemplars per completar els prestatges i les taules de novetats. La primera setmana tenia molts de dubtes: quin seria el millor moment del dia per fer les comandes, preparar les reposicions i organitzar els serveis de novetats?; quines eren les coses que em convindria haver deixat fetes la jornada anterior i quines hauria de fer a primera hora? I entre aquestes reflexions i el tràfec d’atendre els clients que, encuriosits, entraven a la botiga, els dies em passaren volant  fins que, a la fi, arribaren les desitjades vacances. De tornada ha resultat que les coses s’han organitzant totes soles. Inclús he trobat quin és el millor moment per escriure els meus articles, actualitzar aquest bloc i llegir la premsa.

Hi ha coses que canvien, com ja he dit, i d’altres que, afortunadament, no canvien mai com és l’addicció a la lectura. Poc a poc, els clients habituals tornen d’estiuejar i acudeixen a la llibreria a fer les primeres compres. Com sempre, tots parlen dels llibres que han llegit o dels que fan comptes llegir però ara, la diferència és que ho fan còmodament asseguts a les cadires o elegantment recolzats en el sofà.

I així, un rere l’altre, seguint un ritual o un impuls que comença en un indret i en un moment que jo desconec, tots els clients van arribant per deixar-me ben clar que hi ha coses que, en lloc de canviar, es reafirmen.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Gabriel
    Cambios

    Cruzar una calle es mucho más que cambiar de acera. Dos o tres metros definitivos que me separan de mi destino. Detrás, la soledad del cuerpo vacío, lo viejo, el recuerdo que engaña la desaparición; delante el olor del café y el piano de Ahmad Jamal permitiendo el silencio. ¿Lograré cruzar o me lo impedirá el temor a dar un paso? ¿Todo será como siempre o se habrá iniciado una serie inmpredecible de hechos que nos afectarán a todos?
    Dar un paso es mucho más que dar un paso.
    El pie suspendido en la incertidumbre del vacío, el asfalto escupido, el posible auto, la atención convergiendo con la ilusión: la felicidad al entrar y reconocer que en medio de lo nuevo persisten los libros, victoriosos, elegantes sobrevivientes del mundo antiguo, conviviendo con nosotros, con el ipad y con Cati y Fausto que sonríen al verme llegar indemne a su lado de la vereda.

    Gabriel | 09/09/2010, 07:59
  2. SM
    Re: Coses que han canviat i coses que mai no canvien.

    Un apunt molt nostàlgic. Els canvis costen, però quan són per millorar el passat s'acaba oblidant.

    SM | 09/09/2010, 09:17
  3. L'Espolsada
    Canvis

    Per molts anys a la nova ubicació i aquests canvis que de ben segur seran profitosos!

    L'Espolsada | 09/09/2010, 09:19
  4. ceci vigier
    CAMBIOS..

    ...COSAS EN LUGAR DE CAMBIAR,SE REAFIRMAN..TAN SENCILLO COMO IRLAS A BUSCAR Y ENCONTRARLAS!..ME ALEGRO!!!TORERO!!!

    ceci vigier | 09/09/2010, 20:31
  5. Aineta
    Re: Coses que han canviat i coses que mai no canvien.

    Ben retrobats i molta sort en la nova aventura!

    Aineta | 10/09/2010, 06:50
  6. Joan López
    Un pas endavant.

    La més llarga marxa comença amb un primer pas.
    Sort.

    Joan López | 10/09/2010, 18:14
  7. jesús
    cafè

    Hem queda pendent venir un dia a fer un cafè i un poc de tertulia amb tranquilitat (i en lluís començarà a coneixer l'olor de la lliteratura)

    jesús | 12/09/2010, 15:39
  8. Paula
    Gràcies

    Gràcies als déus pels teus desitjos, per les teves addiccions i pel teu paper de nexe central d'aquesta xarxa de lletraferits...
    Enhorabona i per molts anys!

    Paula | 15/09/2010, 09:59
  9. Cunyi
    Canvis...

    Tot el que es fa amb passió dóna bons resultats, enhorabona!!!

    Cunyi | 15/09/2010, 14:45
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS