Món de Llibres

          Què passaria si un mal dia, de sobte, quasi el cent per cent de la humanitat ens quedéssim cecs? I si, a més d’això, una nova espècie vegetal i depredadora es decidís, aprofitant aquest nou impediment nostre, a donar-nos caça? L’apocalíptica idea d’aquest  consagrat escriptor de ciència-ficció anglès anomenat John Wyndham  ha servit per obrir infinits camins a molts altres escriptors, però també a un gran nombre de guionistes i directors de cinema que han utilitzat molts dels elements continguts dins aquest clàssic del gènere, per adaptar-los a un sens fi de pel.lícules al llarg de més de 50 anys.

Un trífid és una planta carnívora que camina. Pot arribar a fer més de dos metres d’alçada i està dotada d’un agulló que utilitza per enverinar a les seves víctimes abans de menjar-se-les. El seu origen és un misteri i les teories que expliquen la seva sobtada aparició són diverses. Una d’elles assenyala la possibilitat de que les llavors dels trífids arribaren creuant l’espai; una altra de les hipòtesis apunta que podria tractar-se d’una manipulació genètica, feta per l’home a qualque país comunista (no hem d’oblidar que la novel.la està escrita en plena guerra freda) i que en un principi estaria destinada a millorar les collites per tal de pal.liar la greu deficiència alimentària d’un món superpoblat. Desgraciadament, degut a certs interessos econòmics i a un accident del destí, la solució desitjada es converteix en un gran problema.

Bill Masen és un biòleg que a causa de l’atac d’un trífid ha ingressat en un hospital de Londres. Un matí i encara convalescent es desperta i descobreix que està completament sol a la clínica. La veritat, que amb el pas dels dies anirà descobrint, és aterridora: quasi totes les persones han quedat cegues. Londres és una ciutat fantasma. El món, un caos absolut. Després de moltes aventures, el protagonista i un petit grup d’individus que han romàs indemnes decideixen començar una nova vida, però la realitat els demostrarà que a l’infern només resta sobreviure. 

El llibre de John Wyndham és, en molts dels seus passatges, desolador, dràstic i distant. La sensació que ens deixa és d’una  tristesa i d’una impotència absoluta i la sospita de que la causa de la ceguesa mundial pugui, també, haver estat  provocada per un arma biològica o de destrucció massiva inventada per l’home, acaba per deixar-nos completament esverats. Wyndham col.loca la humanitat al vèrtex de la seva autodestrucció i el pitjor de tot és que, si ho pensem bé, res del que ens conta l’autor és tan improbable. La ceguesa no només afecta els ulls...

Fausto Puerto.