Món de Llibres

Dins el marc de la literatura de viatges Huxley ens proposa un recorregut geogràfic pel Carib i Centre-Amèrica. Més enllà d’una gran erudició per diversos temes, hi trobam una enorme sensibilitat intel.lectual, que li permet diagnosticar la psicologia dels diferents fets culturals, socials i polítics, que sobrepassen la mera descripció etnogràfica i antropològica.

No és una literatura apta per a curiosos que vulguin augmentar el bagatge de dades culturals, ni per diletants afeccionats a la “National Geographic” o al “Lonely Planet”, sinó per esperits oberts a aquell coneixement profund que va més enllà de l’objecte antropològic extern i objectivament donat.

La reflexió filosòfica i sociològica ensorra certes imatges tipificades i dogmatitzades pel món modern: Huxley pot estar descrivint l’emoció psicològica que creen els rituals religiosos, i poc després reflexionar sobre l’estètica literària d’una novel.la que s’ha trobat sobre el comodí. Tot plegat les reflexions venen combinades i ben travades amb la narració del viatge i amb la descripció dels llocs visitats, esdevenint una apassionant manera de viatjar a través d’un llibre.

El arte campesino no es casi nunca intrínsecamente significativo como arte: su valor es social y psicológico, no estético. El señor Chase dice de una tienda de artesanías muy conocida en la ciudad de México que es para él “tan emocionante como cualquier museo de arte”. Si esto es verdad, entonces, o bien el señor Chase carece del sentido de los valores estéticos, o bien está confundiendo la emoción estética con el placer que experimenta, como sociólogo, ante la mera idea de la artesanía.

El impulso hacia la crueldad es, en mucha gente, casi tan violento como el impulso sexual –casi tan violento y mucho más dañino-. La educación temprana puede fijar principios e inspirar una repugnancia teórica. Pero, puesto en libertad, un impulso súbito puede destruir en un minuto la tarea de años. Más aún: por lo que a primera vista podría parecer una paradoja, los hombres civilizados sucumben más fácilmente ante los impulsos prohibidos que los primitivos.

Miquel Angel Cabrer