Món de Llibres

D’un somni es pot dir qualsevol cosa, llevat que sigui una mentida.

Ernesto Sábato

   Aquest assaig està basat en un postulat únic i excloent: hi ha una illa que pertany a l’arxipèlag balear, situada al nord-oest de Mallorca i a mig camí entre aquesta i la península Ibèrica, a la qual es pot accedir només a través dels somnis.

Ni els textos ni els dibuixos que el conformen pretenen ocultar la seva intrínseca naturalesa artística; això no obstant, és necessari aclarir que es basen en estudis fefaents i de provada autenticitat, i que volen rescatar de l’oblit els qui varen contribuir a delinear l’abast d’aquest fenomen peculiar.

Moltes han estat les cultures que han habitat les Illes Balears, i no són poques les que han deixat constància d’aquestes sorprenents manifestacions oníriques.

Els primers indicis sobre la seva existència podem trobar-los en els relats dels antics navegants fenicis, els quals varen dominar la regió al voltant del segle VII aC. Aquests relats —dels quals no hi ha més que febles vestigis orals— donaven testimoni d’estranys sons recurrents que afectaven les tripulacions dels navilis que solcaven el Mediterrani balear. Les característiques d’aquests sons eren sorprenentment semblants en tots els casos: tant el paisatge com la flora i la fauna —com també certa sensació de «desconcert meravellós»— eren descrits amb sorprenent similitud, encara que es tractàs d’individus que no tenien cap contacte entre si.

El mateix va passar, en segles posteriors, amb grecs i romans, els quals varen adaptar la fenomenologia d’Onirca a les seves pròpies creences i religions, la qual cosa va fer que passàs relativament desapercebuda, excepte per a uns pocs curiosos que no varen gaudir, en el seu temps, de major credibilitat.

Durant la dominació musulmana, per la seva banda, es va parlar en certs cercles de Jazirat al ahlam (literalment, l’«illa dels sons»), a la qual s’atribuïen poders sanadors, ja que —es deia— alguns malalts incurables havien sanat després d’aquestes dormides.

Això no obstant, varen haver de passar uns quants segles fins que aparegué el primer estudi exhaustiu i detallat sobre Onirca. Va ser el naturalista mallorquí Jeroni Vidal i Alomar (1861-1938) que va dedicar bona part de la seva vida a la investigació sistemàtica del que ell anomenava, no sense certa ironia, «el secret millor guardat del Mediterrani». Tanta va ser la passió i l’interès que va posar Vidal i Alomar en l’aclariment dels misteris que tenia l’illa d’Onirca (terme que ell mateix va encunyar), que n’hi va haver que no varen dubtar de qualificar aquest interès com a vertadera obsessió. Tanmateix, hom creu que va tenir el beneplàcit d’un grup reduït de personatges influents de l’època, entre els quals hi havia el cèlebre arxiduc Lluís Salvador (1847-1915), amb qui tenia una estreta amistat i que —afirmen— va finançar en secret bona part de les seves investigacions. Se sap que per dur-les a terme va fer servir mètodes per induir el son utilitzant un preparat a base de plantes de la serra de Tramuntana, la composició del qual mai no va revelar, però que, podem deduir, es tractava d’un potent somnífer que no va tardar a minar la seva salut.

A Vidal i Alomar, li devem més d’un centenar de dibuixos, mitja dotzena de mapes i, per descomptat, el seu major llegat: «Onirca, un somni balear», tractat en què va recollir de manera enciclopèdica el resultat de totes les seves investigacions, i que inclou estudis morfològics de la flora i la fauna d’Onirca, i també la nomenclatura de totes les espècies registrades.

Finalment, i a títol personal, voldria agrair als descendents de Jeroni Vidal i Alomar (que prefereixen romandre en l’anonimat i dels quals només diré que viuen en algun punt del Llevant mallorquí), el fet de permetre’m tenir accés als seus estudis, que tan gelosament varen ser guardats durant tant de temps.

Alejandro Blasi

Sobre la insularitat

   Què és una illa? Una pregunta senzilla que mereix una resposta inequívoca: una illa és una porció de terra envoltada d’aigua. Punt. Sobre aquesta qüestió no hi ha dubtes raonables.

I..què és un somni? Aquí l’assumpte es complica. Ni filòsofs, ni pensadors de tota índole, han aconseguit posar-se d’acord al llarg dels segles sobre la substància que dóna forma a aquests retalls d’una altra realitat en què tot sembla possible i en la qual les lleis de la naturalesa se suspenen màgicament. Sabem (ens ho ha dit la psicoanàlisi, ens ho ha murmurat l’art) que no són un engany, i que, al contrari, ens donen pistes precises sobre el món en què vivim en estar desperts.

Però també podem pensar en un somni com en una illa formada pel subconscient dins la nostra pròpia vigília. Des d’aquesta òptica, els somnis serien la «porció de terra» i allò que anomenam realitat, l’«aigua» que l’envolta.

Aquesta és una qüestió que, per analogia, afecta especialment a tots els qui habitam aquesta estimada roca anomenada Mallorca o qualsevol altra illa.

Ara bé, se sap que la insularitat afavoreix un desenvolupament evolutiu singular en les espècies, moltes de les quals són decididament endèmiques (hi ha abundant bibliografia que ho acredita); en el cas que ens ocupa, doncs, aquesta insularitat és doble. Per acabar: Onirca és una illa somiada des d’altres illes (les Balears).

Quins efectes té aquesta doble insularitat? Aquest assaig —basat íntegrament en el treball del naturalista mallorquí Jeroni Vidal i Alomar— intenta reflexionar sobre aquest tema.

Continuarà...