Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

I ARA QUÈ, HOMENET? LA FELICITAT O L'AUSTERITAT EN TEMPS DE PENÚRIA

FAUSTO | 23 Juny, 2016 19:06

La pobresa no és solament misèria; és també un crim que es castiga. La pobresa és una màcula; la pobresa és sospitosa.

Hans Fallada: I ara què, homenet?

No tenc cap dubte que hi haurà un temps en què el sistema capitalista, per molt que ara plantegi dubtes seriosos aquesta afirmació, serà demonitzat de manera similar al sistema comunista. Tanmateix a principis del segle XXI arguments no en manquen: manca de resposta a necessitats socials molt àmplies (pobresa, migració, conflictes bèl·lics...), grans dificultats per resoldre els problemes mediambientals, greus dèficits democràtics, problemes de governança derivats de la globalització, etc., etc.

Així doncs, la pretesa superioritat del sistema capitalista (d'ara endavant, el sistema), indiscutible per als fans del neoliberalisme, molt probablement serà vista com un signe de prepotència o, pitjor, com una amenaça per a les incipients alternatives dels anomenats antisistema.

A hores d'ara la terrible crisi econòmica i financera del 2008 planteja problemes irresolubles perquè el sistema, d'una manera absolutament inoperativa, simplement els obvia. Més encara, per als garants del sistema el problema és la solució, aparent contradicció que ens instal·la de ple en un món absurd que redueix les solucions possibles a repetir consignes que, d'esquerra a dreta, els partits polítics assumeixen sense cap mena de pudor, en base a petites matisacions que es concreten en campanyes coloristes, com si realment depositant el vot els ciutadans decidissin qualque cosa. Com deia, el problema és la solució. Tota la resta, a gran escala, és un deja vu clarivident que el sistema té cura d'amagar amb sigil.

Italo Calvino, a Per què llegir els clàssics, diu entre moltes altres coses que "La lectura d'un clàssic és en realitat una relectura". Una relectura de nosaltres mateixos i del nostre quefer quotidià; una orientació enmig de la jungla actual que "tendeix a relegar l'actualitat a la categoria de renou de fons, però (que) alhora no pot prescindir d'aquest renou de fons". I més interessant i concloent encara: "És clàssic el que persisteix com a renou de fons fins i tot on l'actualitat més incompatible s'imposa".

Això potser explica el declivi de les Humanitats, de les Arts i l'abandó de l'estudi de la Literatura als plans d'estudi actuals. Aquest fenOmen forma part del sigil·lós oblit que el sistema imposa com a eina de submissió (llegiu  Houellebecq, si us plau, encara que només sigui per fingir que us indigna). L'educació com a eina de transmissió acrítica de l'statu quo o l'art de fingir que tot ens ve de nou, que el passat no ens incumbeix, que els errors d'ara no són atribuïbles a ningú perquè en desconeixem les causes.

Si voleu curar-vos d'aquesta malaltia sistèmica, feu content Calvino i llegiu els clàssics, gaudiu-ne i, a més, tal volta comprendreu que la crisi sistèmica a què ens han abocat té precedents dels quals artistes i literats n'han deixat testimoni.

Un autor que va obtenir un gran reconeixement als anys 30 del segle passat i que, per la rabiosa actualitat que desprenen les seves novel·les, val la pena recuperar és l'alemany Hans Fallada. A I ara què, homenet, el continu ai al cor dels protagonistes, el jove Pinneberg i la seva esposa Xaieta, pareix escrit ahir. Les oportunitats eren tan minses a l'Alemanya d'entreguerres que, si volien mantenir el lloc de treball mal pagat amb el qual no aconseguien mantenir la família, els joves s'havien de sotmetre sense obrir boca al dictat dels empresaris:

-"És l'empresa que fa possible la seva vida privada, home! Primer és l'empresa; després, l'empresa; en tercer lloc, l'empresa. I després faci el que vulgui. Vosté viu de nosaltres, senyor, l'hem alliberat d'haver-se de preocupar per la seva subsistència, ho entén? (...)"

Pinneberg viu de l'empresa i, per tant, ha de viure, primerament, per a l'empresa. I després ja tindrà cura, si vol i pot, fill i esposa amb els pocs marcs que rep de sou. I l'enfonsament econòmic a què es veu sotmès la jove parella comporta l'empobriment espiritual, el fet de sentir-se un no-ningú, un pobre home a qui només resta l'honradesa perquè el sistema no només li ha pres tota la resta, sinó que el n'ha fet fora:

"(...) però què ha de fer en una ciutat que no li interessa gens, perquè l'únic que vol és tancar-se a casa amb els seus propis problemes? Pèrquè aquí no hi ha  res més que botigues on no pot comprar res, cinemes on no pot anar, cafès per als qui poden pagar, museus per als qui van ben vestits, pisos i cases per als altres, instàncies oficials que l'únic que fan és posar-te pegues a tot... "

No tinc cap dubte que, si parau l'orella a la novel·la de Fallada, hi escoltareu el subtil renou de fons que marca una època, amplificat fins esdevenir un poètic  brogit, sobretot al final, que és impossible que us deixi indiferents. 

I ara què, homenet? hauria de ser de lectura obligada a tots els batxillers i a tota la classe política. I s'hauria de debatre quina mena de justícia sistèmica permet el destí de tants Pinnebergs i Xaietes perquè ells, d'austers, ja n'eren: el que volien era ser feliços!

Llorenç Carreres

Presentació de L'Obra Poètica de Guillem d`Efak

FAUSTO | 13 Juny, 2016 12:28

La familía Amat. Relat honest

FAUSTO | 20 Maig, 2016 11:41

Sense pretensions arrogants ni artefactes literaris que haurien pogut resultar inoportuns o carregosos, Tomeu Matamalas opta per oferir amb “La família Amat” una novel·la històrica proveïda a parts iguals de qualitat, de modèstia i de sinceritat.

 

La família Amat es llegeix bé, molt bé; ens introdueix en una descripció prou encertada i equilibrada de l'entorn on els fets succeeixen, d'altra banda dramàtics; i deixa, al final, en el lector, la sensació de no haver perdut gens el temps, i en el nostre cas la d'haver descobert un creador potencialment capaç de rigor i de constància. No n'hi han faltat en la redacció de La família Amat. Només en qualque punt de les múltiples personals declaracions íntimes d'algun dels personatges embolicats en el drama hom descobreix petits anacronismes d'expressió que, en futurs treballs, es resoldran per l'experiència pròpia o pel guiatge d'un bon editor. Molt poca cosa i, doncs, cap problema. No serem nosaltres qui llencem cap pedra en aquest sentit.

La família Amat és una bona novel·la històrica, i és alhora un relat d'intriga ben lligat amb la definició genèrica anterior. L'ambientació ens situa al segle XV, a Mallorca, a Nàpols, a València, a Sicília, a Salamanca, ubicacions dels fets, dels debats teològics i de les venjances terribles que la novel·la narra, o de fets tangencials, com són el comerç d'aquell temps o les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre aquests territoris. L'autor brufa amb noms d'il·lustres personalitats del pensament religiós —Llull, Agustí, Tomàs d'Aquino—, o històriques —Alfons el Magnànim, Ferrante de Nàpols, papes—. Usa les influències científiques d'aquella època, especialment en medicina, perquè una monja remeiera, sor Maria dels Malalts, és una de les protagonistes principals del llibre. Cita autors o títols d'obres literàries essencials en la formació de certes classes ben estants del moment, com ho devia ser la família dels Amat. Personalitats, obres i referents que configuren un àmbit versemblant i que enforteixen tant les raons de l'existència i dels neguits dels seus personatges com el context on es belluguen.

La ciutat de Mallorques, i l'illa, són els escenaris principals. Aquí, enteranyinats per una complexa xarxa d'enllaços, els personatges viuen, debaten sobre teologia, estudien Llull, estimen, es revolten contra imposicions culturals, oculten sentiments, confessen, enganen, protegeixen, maten. En el fons, és una història d'honor familiar. Hi ha també altres escenaris: convents de clarisses o de dominicans, cases a la Serra, lloc on poden amagar-se tant criminals mercenaris, el Tort Armengol, com fills il·legítims, sales del tribunal del Sant Ofici... Tot ben embastat. Un notari redacta la crònica dels fets que ha conegut en un judici sonat. El seu document manuscrit, descobert segles després, desvetllarà els secrets i les passions que confluïren en un procés del qual no en queda altra constància que aquesta al nostre parer ben recomanable ficció literària.

.

Miquel Rayó. Diario de Mallorca. Bellver 19/05/2016

LLIBRES INSPIRADORS

FAUSTO | 19 Maig, 2016 11:56

La família Amat. Tomeu Matamalas segueix apostant per la novel•la històrica.

FAUSTO | 06 Maig, 2016 17:18

     Per saber qui som cal mirar enrere, retrocedir en el temps. En el passat es troben moltes de les claus que ens ajuden a comprendre l'statu quo del present. Amb un coneixement profund de la nostra història ens estalviaríem haver de sentir molts desbarats que ens volen fer creure alguns ignorants. El coneixement ens ajuda a trobar la veritat.

Tomeu Matamalas (Manacor 1952) sempre ha optat per la via històrica a l'hora de donar contingut a les seves novel·les. La seva quarta obra narrativa, que porta per títol La família Amat (Món de llibres, 2016) no n'és cap excepció. Amb el recurs de la troballa d'un vell manuscrit a la biblioteca d'un casal antic, Matamalas ens transporta a la meitat del segle XV, un temps convuls, que restava sota el domini del poder eclesiàstic. El notari Damià Truyol és qui ens va narrant els episodis, coneixedor dels personatges que van sorgint i dels esdeveniments que conformen la trama. D'entrada apareixen els germans Joan i Blanca Amat, i seguidament es repassa la resta d'integrants del nucli familiar. El primer conflicte sorgeix quan Blanca, després de guanyar un certamen poètic fent-se passar pel seu germà, exposa que vol doctorar-se en Teologia. En aquella època les disputes entre els seguidors de l'escolàstica tradicional i els qui preferien els conceptes de Ramon Llull estaven a l'ordre del dia. Enveges i traïcions, conxorxes i crims, secrets i càstigs... van aflorant per mitjà de personatges com ara Martí Comes, Miquel Coll, Fra Guillem Caselles, Bartomeu Pujol, Pere Daguí... Però qui finalment ens ajuda a encaixar les peces i ens descobreix el perquè de tot plegat és Sor Maria dels Malalts.

Tomeu Matamalas crea una atmosfera d'intrigues i misteris apostant per un to neutre, concís, diguem-ne entre acadèmic i periodístic, que no defuig el gust pel detall i la creació d'atmosferes suggerents.

PERE JOAN MARTORELL

ÚLTIMA HORA, 1 DE MAIG 2016

1 2 3 ... 90 91 92  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS