Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Después de leer "La Netedat"

FAUSTO | 20 Gener, 2018 11:05

Negros nubarrones de tormenta/ combaten contra el viento/ más allá

del Popocatépetl,/ del mismo modo que el viento de la razón/tiene el

corazón crucificado/ hasta que llega el excesivo peso de la locura,/ la

grieta en el cerebro./ Torbellino sin razón/ el pétalo de la inteligencia

desgajado del tronco/ en dónde puede caer sino en la última

oscuridad, / en la tierra final. / Tomar las armas para defender el

viento,/ salmos de la desesperación,/ de la destruida razón./ Blancos

pájaros vuelan contra el trueno/ y aún más alto, /donde Chejov dijo que

se encontraba la paz,/ allí donde se transforma el corazón / y al fin

retumba el trueno.

Malcom Lowry. El trueno más allá del Popocatéptl.

Versión Juan Luis Panero.

 .

La aventura es la narración de un viaje.

El Héroe no es el que se atreve a irse

sino el que ha logrado retornar.

.

La llamada del bosque o del mar nunca es gratuita.

A veces más te vale morir en batalla o en la tormenta

que sobrevivir después de haber flotado aferrado a un tronco

bebiendo agua salada

y orina

sin valor para dejarte llevar por las sirenas

y sin embargo abriste tu corazón y escuchaste su canto.

.

Y decidiste ser valiente

y decidiste soltarte de toda esperanza

y producir un milagro: nadar.

.

Y llegaste a las playas olvidada

donde los machos cabríos se ayuntaban

con sus madres

donde los hombres eran caníbales

y donde los pájaros morían cansados de tanto volar

porque todo árbol es peligroso.

.

Pero ni siquiera así te rendiste,

Sebastià,

y seguiste caminando

resacoso de insomnio

cantando la canción que todos negaban

para no dejar de violar

o asar con la madera de la furia

los cadáveres

rellenos de piña y plátanos

bebiendo agua de coco

sintiendo la tierra entera rodar.

.

Y subiste

solo y valiente

al borde del Volcán,

como el Cónsul,

y te decidiste a leer las cartas perdidas

y sin miedo diste un paso

y caíste al fuego

que encendió Rimbaud.

.

Cuando abriste los ojos

te viste las alas de águila

la mirada de serpiente

la valentía del león

porque habías sobrevivido a tu propio abismo

y como un hombre herido para siempre por la misma belleza

que pintó Botticelli

escribiste el Poema que narra una ida y una vuelta

y la lluvia tuvo sentido

y la soledad del náufrago

se transformó en la alegría del hombre que ha descubierto un propósito

en el ladrido del perro que espera.

.

Estamos más limpios

desde que limpiaste tu mierda.

Como Hércules

superaste una prueba

y nos salvaste a todos.

.

Gracias Sebastià

sólo los valientes

escriben así.

.

Solo los valientes

sobreviven.

.

Sólo los valientes

son poetes.

.

Gabriel Bertotti

Presentació del poemari per infants "Volen quan volen"

FAUSTO | 29 Desembre, 2017 13:22

Nandi. Premi Ciutat de Manacor de teatre 2017

FAUSTO | 11 Desembre, 2017 11:24

En Marçal i na Isona són una parella que viu a Barcelona. Festegen fa més de 15 anys i tenen dificultats per tenir fills. Un dia decideixen anar a viure a una masia a la muntanya, lluny de la ciutat. Poc temps després d’instal·lar-s’hi irromprà en el seu petit món en Nandi, un immigrant sense papers que acabarà per convertir-se en un personatge crucial a les seves vides. La convivència a tres bandes els durà a qüestionar-se qui són, què volen i què és el que realment esperen de cara al futur.

Tot plegat ens portarà fins a l’inesperat i delirant acte final.

 

Pluja de fang. Premi Ciutat de Manacor de novel.la

FAUSTO | 27 Novembre, 2017 17:08

Ciutadella, 1749. L'illa de Menorca està sota domini de la corona britànica. Anglada i Gomila són dues joves que han estat enclaustrades al convent de Santa Clara per un pecat que no han comès. El tinent Auchincloss, que acaba d'arribar a l'illa i ja s'ha ficat en problemes, i el seu company el tinent Gammon es creuaran en el camí d'aquestes noies i intentaran ajudar-les i per això hauran d'enfrontar-se al terrible marquès de Gomila, a l'església catòlica i als estaments locals.

Una novel·la sobre la lluita per la llibertat i el propi destí amb una prosa poètica i contundent

Kalàixnikov. Premi Ciutat de Manacor de poesia.

FAUSTO | 25 Novembre, 2017 12:16

Maria Sevilla Paris, Badalona, 1990. Creix tan de biaix i perifèrica com pot. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (encurs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí—i de Rodoreda, Blai Bonet, els forats de Sade o l’addicció farmacopornogràfica—que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), i aquest és el seu segon recull publicat.

Distribuïdors:

Palma distribuicions

Udl libros

1 2 3 ... 95 96 97  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS