Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Algunes reflexions sobre les majories

FAUSTO | 10 Juny, 2010 07:00

   Fa unes setmanes vaig llegir un didàctic i entretingut llibre de Luciano de Crescenzo dedicat als filòsofs presocràtics. Al llarg de les seves pàgines, i amb un gran sentit de l’humor, l’escriptor napolità ens destaca les idees més significatives d’aquells homes que “inauguraren” els camins del pensament racional. D’entre totes les reflexions i les anècdotes recollides en aquest assaig, n’hi ha una que em va cridar l’atenció de manera molt especial. En una ocasió, els set homes més savis de l’antiga Grècia es citaren a Delfos. Després de ser rebuts amb tots els honors per la multitud, l’ancià sacerdot que s’encarregava del temple els va proposar que escriguessin, en una de les parets, una màxima que deixés testimoni de la seva visita. Quilon d'Esparta fou el primer i apuntà allò famós de “Coneix-te a tu mateix”. Després, un rere l’altre el foren imitant: “Òptima és la mesura”, “Recorda’t dels amics”, “Aprèn a obeir i aprendràs a comandar” i altres veritats per l’estil. En arribar el seu torn, Bias de Priene, -considerat en aquells moments el més savi d’entre els savis-  refusà escriure res. Els seus companys, sorpresos i decebuts alhora, insistiren demanant-li que els il.luminés amb els seus sabers. Bias s’excusava tot el temps i defensava la seva reticència dient: “Amics meus, és millor per a tots que jo no escrigui res”. Finalment, veient que no hi havia manera d’evadir-se’n, el pobre savi agafa el cisell i amb la mà tremolosa escrigué : “LA MAJORIA DELS HOMES ÉS DOLENTA”.

Luciano de Crescenzo diu que aquesta frase constitueix el veredicte més dramàtic expressat mai per la filosofia grega. “La majoria dels homes és dolenta” esdevé una bomba capaç de tombar qualsevol ideologia. Amb ella s’enfonsen les democràcies, el sufragi universal, el marxisme, el cristianisme i qualsevol teoria basada en l’amor al proïsme. Ben mirat hem de reconèixer que Bias, tot i essent una mica pessimista i actuar en aquells moments sota pressió, era un home vertaderament savi. Si ens aturem a analitzar les seves paraules veurem que no anava gens desencaminat.

Contínuament ens arriben evidències que ens confirmen la sospita que vivim immersos en una societat que premia i enalteix la mediocritat en lloc del talent i la perseverança, la qual cosa posa de manifest com n’estam d’allunyats d’aquells homes instruïts que, fa més de 2000 anys!, passejaven per l’àgora reflexionant sobre el món i sobre ells mateixos.

Diuen que a l’antiga Roma els gladiadors que lluitaven damunt l’arena del Colosseu s’estimaven més demanar clemència a l’Emperador abans que apel.lar a la compassió dels espectadors. Aquells lluitadors sabien molt bé que la gran massa sempre tenia la tendència a abaixar el dit i per això preferien deixar la decisió en mans d’un sol home abans que en les d’aquell públic sedegós de sang. Amb aquesta acció fixaven la responsabilitat en una persona i així confiaven poder salvar-se.

Bias de Priene no diu que tots els homes siguin dolents com a individus; diu que és el fet que estiguin en majoria que els fa maliciosos. Es veu que, envalentits per aquest poder que dispersa el sentiment de culpa, tots podem arribar a fer coses que en solitari mai no faríem. Dotze membres d’un jurat poden agafar la decisió d’executar un o varis condemnats però, a l’hora de la veritat (si no hi ha un botxí en el grup), qui serà el valent que s’aixecarà, agafarà l’arma i dispararà el tir de gràcia? Aquell que faci foc  sap que es convertirà, automàticament, en una persona marcada i que serà, per sempre, el responsable directe d'allò que acaba de fer amb independència del que opinés la majoria. Així, la ferma seguretat d’un grapat de persones es veu desbaratada quan, en darrera instància, la resolució d’un assumpte passa pel filtre d’una decisió personal. És en aquest moment quan sortirà a la llum l’home bondadós, o l’home dolent, o -de manera més habitual del que ens pensem- l’home covard (perquè no hem de confondre mai la covardia amb la bondat, ni tampoc la valentia amb la maldat). En canvi, de l’home savi no podrem dir res ja que sempre serà molt lluny de qualsevol moviment i restarà sol.

Thomas Hobbes va dir que l’home és un llop per l’home, per tant una majoria d’homes són una manada de llops. Les multituds només es mantenen estables quan el vent bufa a favor, és a dir a l’hora de la festa, de la celebració i de la broma. Inclús en temps de bonança, no tot allò que fan les majories són coses necessàriament recomanables. Sovint, allò que atreu tanta gent no és ni de lluny el millor sinó, més aviat, el més fàcil. Bias de Priene va entendre que sota la idea única del consens les senyes d’identitat es difuminen fins a desaparèixer i ens podem veure obligats a fer, a dir o a escriure coses que convindria callar.

Dies després d’acabar aquest article, na Cati i jo assistírem al concert d’una llegenda del blues. A la cloenda de la gran actuació, i amb una intensitat emotiva que no recordo haver vist en molt de temps, el públic s’aixecà de les butaques i aplaudí amb devoció. Vaig pensar que aquella majoria en la qual em trobava immers era bona, que no feia falta fugir ni distanciar-se ja que tots estàvem d’acord en una cosa: que la festa hauria de continuar. Allà no hi havia lloc per la frase de Bias. Llavors, quan els músics marxaren de l’escenari i mentre esperàvem que la sala es descongestionés una mica, ho vaig entendre tot: aquella gentada que sortia satisfeta, parlant i compartint les impressions del concert, representava, en realitat, una minoria. Si tenim en compte que l’aforament de l’Auditorium de Palma és de 920 places, que aquella era l’única actuació a Mallorca i que l’illa té aproximadament 814.275 habitants, resultava que aquella multitud era, al cap i a la fi, una colla d'amics a l’hora de l’esbarjo. Un únic i solitari organisme aïllat que aplaudia al ritme d’uns acords repetits. En sortir al carrer, la petita minoria es dividí en minories encara més petites. Uns marxaren cap als seus cotxes; uns altres s’aturaren a qualsevol bar a fer una primera o una darrera copa; alguns, cap als restaurants del Passeig Marítim amb la sana intenció de sopar. Recordo que aquella nit, agafats de la mà i just abans de dormir-nos, encara ens xiulaven les orelles i que estàvem, com ho està la gran la majoria, en absoluta minoria.

Fausto Puerto

Comentaris

  1. Jordi
    Majories

    Estic d'acord.Llegint el teu article he pensat en "Masa y Poder", una obra molt interessant que ens parla de la diferència psicològica entre les masses i els individus.
    Salutacions.

    Jordi | 10/06/2010, 11:57
  2. Joan López
    Majories

    "Es un milagro que aún haya seres humanos; deberían haber sido exterminados hace tiempo, cuando todavía eran pocos, mucho antes de que marcharan en filas cerradas hacia su autodestrucción."
    Elías Canetti en Masa y poder.

    Joan López | 10/06/2010, 17:02
  3. ceci vigier
    MAYORIAS..

    Quizás sea momento que España mire que pasa del otro lado... una Argentina que vibra en las calles!

    ceci vigier | 10/06/2010, 22:44
  4. maria del mar
    minories i majories

    No crec que la bondat estigui en mans de cap minoria, ni tampoc la maldat en cap majoria. Els conceptes minories i majories son absolutament incalculables i subjectius, ja que, com una espiral infinita, podem anar fent da cada grup milers de subgrups.Hi han tantes minories abominables, i també majories tan humanes...No obstant, estic d'acord en que la multitud permet amagar fets plens de maldat, on ningú es sent responsable directe. Mirant la globalitat,massa vegades ens avergonyim de pertanyer a la raça humana.

    maria del mar | 14/06/2010, 09:07
  5. Tomeu
    manipuladors

    En democràcia sol donar-se un error d'interpretació de manera molt freqüent: pensar que la clau del que ens convé la tenen les majories. Jo crec tot el contrari: les majories gairebé mai tenen la clau de res, perquè sempre hi ha unes minories poderoses i manipuladores que creen l'opinió de les majories.

    Tomeu | 14/06/2010, 17:29
  6. Cati
    Majories i minories

    De omnibus dubitandum.

    Cati | 15/06/2010, 08:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS