Administrar

Articles sobre literatura escrits pels amics de la llibreria Món de Llibres.

Conectados. Cercant la connexió i la desconnexió

FAUSTO | 01 Juliol, 2010 07:00

   En una altra sobretaula (vegeu el comentari sobre Isaiah Berlin en aquesta mateixa pàgina web), em veig discutint sobre l’autonomia, sobre la capacitat de decidir a l’adolescència quin tipus de consum d’alcohol o altres drogues volem tenir. Segons un dels interlocutors, la decisió és completament personal, individual, no marcada per elements del grup o de la generació a la qual pertanyem. Tard o d’hora, segons ell, podem decidir de forma autònoma quin contacte volem tenir amb les drogues anomenades legals.

No puc negar que la responsabilitat del consum és personal, però sí que tinc dubtes sobre el procés que ens porta a prendre una decisió o una altra. Crec que el context és molt important, crec que no som tan autònoms com suposem, crec que el fet de pertànyer a un grup o a un altre marca molt la nostra conducta, els nostres hàbits. I, providencialment, em cau a les mans aquest llibre: Conectados.

En aquest llibre, Christakis i Fowler ens parlen de les xarxes socials i de com afecten a la presa de decisions en àmbits tan diferents com la salut, la felicitat, les pràctiques sexuals, el consum de drogues, el bon humor, la recerca de parella, anar a votar, etc. Defineixen una xarxa social com un sistema de connexions entre persones que es trobaria a mig camí entre la individualitat i la societat. La xarxa social té dos tipus d’elements: les persones i les connexions entre elles. D’aquesta manera, la millora d’una persona en una xarxa social no depèn només d’ella mateixa, sinó de les relacions que mantenen els seus amics. Els amics dels amics dels nostres amics influiran en nosaltres (ens contagiaran) en coses com el nostre pes, la nostra predisposició a mantenir determinades relacions sexuals, el consum de tabac, la felicitat o la probabilitat de patir una determinada malaltia.

Les xarxes socials poden tenir propietats que els seus membres no controlen ni perceben. A la Regla de les Sis Passes de Separació (per arribar a qualsevol altra persona del món en tindríem prou amb una cadena de sis persones) hi afegeixen la Regla dels Tres Graus d’Influència: “Todo lo que hacemos o decimos tiende a difundirse –como las olas- por nuestra red y tiene cierto impacto en nuestros amigos (un grado), en los amigos de nuestros amigos (dos grados) e incluso en los amigos de los amigos de nuestros amigos (tres grados)”.

Aquest fenomen és aplicable a temes com les opinions polítiques, l’obesitat i la felicitat. Per tant, si volem prendre decisions sobre aquests temes, haurem de tenir en compte les interaccions entre les persones i els intercanvis que en resulten. Els estudis que ens mostren els autors ens fan pensar en què, per exemple, tal vegada seria millor intentar incidir sobre els amics i les relacions d’una persona fumadora que sobre la mateixa persona per tal que canviés a hàbits més saludables. També ens mostren que quan incidim sobre les persones en risc d’exclusió social, no només les ajudem a reconnectar-se a elles (i a millorar la seva vida), sinó que estam ajudant a tot el teixit social.

Estem preparats per a sentir el que els demés senten i per fer el que els altres fan. Aquest tret és consubstancial a la naturalesa humana, un fruit de l’evolució del qual difícilment ens en podem alliberar. Les cultures basculen sobre aquesta capacitat/necessitat. I, a vegades, ens diria Sara Maintland, només aïllant-nos podem arribar a trobar el nostre propi ritme, lluny del grup i de la cultura (consulteu el seu llibre sobre els recolliments de tot tipus, Viaje al silencio, en el que, a part dels efectes que pot tenir un ambient sense el soroll modern, ens parla de la solitud cercada, de com aquesta ens apropa a una altra realitat, més a prop, moltes vegades, de les nostres necessitats autèntiques; encara que també ens mostra com ens podem “perdre” en nosaltres mateixos, emmalaltint o perdent part del sentit de la realitat).

L’optimisme es transmet per la xarxa, facilitant un comportament més altruista, una major creativitat i una major eficàcia en la presa de decisions. Així, podem veure com determinats grups tendeixen a vincular-se amb una cultura de l’excel.lència, mentre d’altres cauen en paràmetres d’exclusió i malestar, condicionant els propis resultats del grup en les tasques que tenen assignades.

En un moment del llibre ens diuen “tener amigos y parientes felices es una manera más fiable de predecir la felicidad de una persona que el hecho de que gane más dinero”. Així, la nostra pròpia felicitat genera felicitat en els altres. I aquesta no vendrà per la via material, sinó per la persecució d’aquelles metes coherents amb els nostres valors. Aquí coincideixen en el plantejament amb un assaig molt recomanable sobre l’estudi científic de la felicitat de Sonja Liubomirsky: “La ciencia de la felicidad”. Coincideixen, amb el llibre que comentem, en la importància que donen als vincles que creem amb els altres i, en el fons, ens envien el missatge que, encara que els gens tenen molt de pes a l’hora de determinar el benestar de la persona, al final som el que fem.

Per altra banda, també ens alerten de com aquesta gran capacitat d’expansió de les idees i de les conductes per les xarxes pot ser causa d’infelicitat, determinant que, via comparació social, prenguem decisions sobre la nostra vida en base a les que prenen els qui ens envolten (els amics dels amics dels nostres amics ens podem portar a donar importància a coses que queden lluny d'allò que realment ens conduiria a estar millor).

Com ja havíem vist en el camp de la creativitat musical (El ruido eterno), la innovació és el producte de la combinació d’elements personals i del contacte amb els altres, de manera que es generen xarxes creatives. Christakis i Fowler fan una anàlisi sobre el tipus de xarxes que afavoreixen l’èxit empresarial o artístic: una combinació de vincles forts (amics) i dèbils (coneguts, contactes). I aquí em recorda la diferenciació proposada pel sociòleg Gil Calvo que distingia entre les xarxes masculines més instrumentals (coordinació de forces per arribar a un objectiu) i les xarxes femenines més relacionals (coordinació de forces per tal d’augmentar el benestar via intimitat). Ell assenyalava que aquesta diferència era un dels problemes que es trobaven les dones en el món dels negocis: la seva dificultat per a mantenir relacions més instrumentals i la seva tendència a basar-se quasi exclusivament en els vincles personals íntims.

L’estudi de les xarxes socials ens demostra que per tal d’entendre el comportament humà, i la presa de decisions, ja no podem fixar-nos només en els elements individuals, ni, tampoc, podem ignorar les persones i basar-nos exclusivament en l’estudi dels grups; necessitem una disciplina que s’ocupi dels individus i dels grups, i de com els primers es converteixen en els segons. Aquesta ciència és la de les xarxes socials i ens mostra com es creen, es desenvolupen, creixen i es comporten com un superorganisme. Aquesta ciència ens demostra que si estem en el centre d’una xarxa social és més probable que ens col.loquem a un, dos o tres graus de separació de moltes persones que si estem a la perifèria de la xarxa. D’aquesta manera, estar en el centre fa més probable rebre els beneficis del que circula per la xarxa (per exemple, respecte, informació o diners).

En definitiva, i tal com ens diuen els autors, “La probabilidad de que uno muera tras un ataque cardíaco puede depender más de si tiene amigos que de si uno es blanco o negro. Nuestras  oportunidades de encontrar trabajo pueden tener tanto que ver con los amigos como con nuestras capacidades profesionales. Y la probabilidad de ser tratado de forma generosa o altruista depende de lo bien conectadas que estén las personas de nuestro entorno.”

Paula Vicens

Comentaris

  1. Ramón
    conectados

    ¿Es este blog un ejemplo de conexión?

    Ramón | 01/07/2010, 15:27
  2. ceci vigier
    conectados

    La vida.. un juego..que a modo de red sostiene el juego de todos!
    Enfoque Humanístico..nueva caricia del siglo!
    GRACIAS!

    ceci vigier | 01/07/2010, 16:52
  3. QueEsLiteratura!
    conectados

    interessant llibre que relata el que tots estem vivint en aquests moments...

    www.queesliteratura.com

    QueEsLiteratura! | 05/01/2011, 11:37
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS