Món de Llibres

Els lectors compulsius sovint ens sentim atrapats per diferents tipus d’obsessions. En algunes ocasions ens obsedim per un autor i no param de llegir, un darrere  l’altre, tots els seus llibres. De vegades ens inclinam per un gènere i passam hores i hores endinsats en novel.les negres o en relats d’aventures o en històries kafkianes. També ens pot passar que, havent llegit alguna obra mestra sobre un tema determinat, comencem a cercar altres lectures sobre la mateixa qüestió i ens passem una bona temporada immersos, per exemple, en obres de ficció que ens transporten a l’Anglaterra victoriana o a la Unió Soviètica d’Stalin.

Aquest cop, el que m’ha passat  mentre anava llegint Corazón de Ulises, del viatger, periodista i escriptor Javier Reverte, és que sentia uns desitjos irresistibles de  submergir-me dins les pàgines d’altres llibres de viatges per terres gregues i turques. Per una altra banda, el llibre de Reverte m’ha conduit a rellegir volums que vaig llegir obligada pels estudis o que vaig rellegir a corre-cuita obligada per la meva feina docent i que, si bé són obres mestres indiscutibles, no havia assaborit mai com ara. En resum, és aquest el tipus de lectura que més em sedueix: el que et porta irremissiblement d’un llibre a un altre i un altre i un altre...

Corazón de Ulises és un viatge geogàfic per les terres del Mediterrani Oriental, en especial  per la Grècia d’ahir i per la Grècia d’avui. És un viatge per la història dels seus mites, de la seva filosofia, del seu art, de la seva gent, del seu paisatge i també de llocs on han viscut algunes persones que l’han estimada.

A mesura que anava llegint, algunes pàgines em recordaven les classes d’Història d’un molt llunyà quart de batxillerat. Aquelles classes on ens explicaven les guerres mèdiques i ens parlaven de la rivalitat entre la bel.licosa Esparta i la culta Atenes i de com les seves diferències les abocaren a les guerres del Peloponès; aquelles classes on vaig sentir per primera vegada el nom del jove, i deien que plantós, general Alexandre, que va crear l’ imperi més vast de l’antiguitat i que va estendre l’hel.lenisme per tots els seus regnes. La lectura també m’evocava les primeres classes de Filosofia, una assignatura que trobava fascinant i misteriosa i que molts cops em parlava de coses que no acabava d’entendre, però que per això mateix em captivava; recordo que ens parlaven de Pitàgores i no acabàvem de veure clar si era matemàtic o filòsof perquè per a nosaltres, nines de quinze anys, les Matemàtiques i la Filosofia eren dues assignatures ben diferenciades. Unes altres pàgines em transportaven a les classes de Història de l’Art;  em semblava veure les fotografies del llibre de text de les restes de la Porta dels lleons  a Micenes o de l’Acròpolis a Atenes o del teatre d’Epidaure a l’Argòlida...Però, sobretot, rememorava les classes de Literatura de sisè de batxiller on per primera vegada vaig sentir parlar de com un tal Aristòtil classificava les obres que escrivien uns poetes excelsos en quelcom que en deien gèneres literaris i de com donava les pautes que havia de seguir tot bon escriptor.

Javier Reverte coneix i estima la literatura, i els seus viatges  responen a diferents interessos i objectius, però el que predomina és el de refer les rutes dels seus autors més preats. Així a Corazón de Ulises ens guia pels poemes fundacionals de la  literatura occidental. Quan visita Troia, ens parla de La Ilíada; quan és a Ítaca, de L’Odissea; davant del vell teatre d’Atenes, de les tragèdies d’Èsquil de Sòfocles i d’Eurípides; des de Lesbos, dels poemes de Safo i ens empeny indefungiblement a rellegir-ho tot. Fa salts en el temps i ens acompanya per Missolonghi, on va morir Byron, aquell rebel poeta anglès que va lluitar per la llibertat de la Grècia sotmesa a l’ imperi otomà; per l’Alexandria de Kavafis i de Lawrence Dürrell o per la Creta de Nico Kazantzakis. Li agrada recordar al lector alguns escriptors i escriptores contemporanis que han escrit sobre temes mitològics, com quan visita l’illa de Rodas, on fa al.lusió a una novel.la d’Henry Miller, El coloso de Marusi i també esmenta Casandra i Medea, recreacions novel.lesques dels mites clàssics escrites per l’alemanya Christa Wolf.

No voldria acabar sense mencionar que Corazón de Ulises no és només el que fins ara heu llegit, sinó molt més.  És un relat plaent, un punt erudit i un punt costumista, d’un llarg passeig que a finals dels anys 90 del recent acabat segle XX l’autor va fer per la Grècia continental, per nombroses illes del mar Jònic i de l’Egeu i per Turquia. Passeig que ens narra mesclant el passat i el present d’aquestes contrades. Quan fa referència a l’ara i avui podem gaudir d’un munt d’anècdotes delicioses i molt variades. En trobem més d’una sobre l’odi ancestral entre els grecs i els turcs i ens les conta amb una fina ironia que ens fa somriure perquè n’evidencia l’absurditat en fer-nos veure que ambdós contrincants empren els mateixos arguments per fonamentar les seves rancúnies atàviques. Ens explica anècdotes i fa descripcions de diverses i variades persones que es va trobant pels camins que recorre en vaixell, en autobús o en el que se li posa davant; fa descripcions de llocs molt diferents, la majoria prou bells i atractius per tots aquells a qui ens agrada conèixer món. Aquesta és una de les moltes excel.lències de la literatura: per un preu mòdic podem viatjar per diferents indrets que mai podrem trepitjar i, fins i tot, podem visitar els temps pretèrits i triar l’època on en cada moment ens agradaria habitar.

Suggerències totalment subjectives

La Iliada. Homer.(No està gens malament la versió en prosa d’Alessandro Baricco)
L’Odissea. Homer
Agamenó. Èsquil
Edip rei .Sòfocles
Medea. Eurípides
Les Troianes. Eurípides
Poemes. Safo
Poemes. Lord Byron
Poemes.Hölderlin
Poemes.Kavafis
El colós de Marusi.Henry Miller
La filla d’Homer. Robert Graves
Zorba el grec.Nikos Kazantzakis
Quartet d’Alexandria. Lawrence Durrell
Cefalú. Lawrence Durrell
Las torres de Trebisonda. Rose Macaulay. Minúscula
    

Marta Sanxo