Món de Llibres

Les xarxes a les quals pertanyem configuren la nostra vida i modulen les nostres decisions, en part perquè permeten donar sentit a la realitat, gràcies a un llenguatge compartit. D’aquí la importància de trobar referents comuns que ens possibilitin créixer com a comunitat. Cap a on? Què és el que volem en el futur? Què és el que volem pels nostres fills? Fins a quin punt podem influir en el seu desenvolupament? Quina importància creiem que té l’educació? Quins recursos hi volem invertir?

En la col.lecció iniciada per José Antonio Marina (Biblioteca UP) amb el llibre La educación del talento se’ns proposa compartir una sèrie de teories per tal d’arribar a la síntesi que doni lloc a poder construir un full de ruta amb un objectiu:  aconseguir educar el talent per tal de viure bé. Necessitem construir una comunitat, una gran xarxa que, compartint un llenguatge comú, pugui fer possible la bona tribu que eduqui bé als nins. Marina comença amb l’afirmació que l’escola no ha d’educar per l’èxit en l’escola, sinó per aconseguir bons resultats vitals fora d’ella. El cervell està al servei de la supervivència i, per tant, la intel.ligència té la funció de dirigir bé el comportament. Al final som el que fem.

Què hem de fer? Què ens hem de proposar educar? Com ho hem de fer? Segons l’autor, hem d’educar per un món futur que desconeixem. Però per afrontar-ho amb èxit sabem que els nostres fills necessitaran, per una banda, un talent flexible i, per l’altra, la capacitat de no perdre’s en aquesta gran xarxa en la que s’ha convertit el món de les comunicacions i del mercat global (consulteu, també, el llibre de Gardner Las cinco mentes del futuro). Per això, necessitem actuar sobre els diferents factors de la intel.ligència que, segons el model que presenta, són tres: la intel.ligència generadora, que produeix sentiments, idees i desitjos; la intel.ligència executiva, que constitueix el nucli de la seva teoria, i es dedica a proposar i supervisar, avaluant les produccions de la intel.ligència generadora i dirigint les accions pertinents; i, finalment, els criteris d’avaluació, que conformen el model compartit d’ésser humà, l’objectiu a assolir.

“La educación debe intentar que la inteligencia generadora sea rápida, eficaz, certera y produzca buenas ideas, buenos deseos y buenos sentimientos. (…) La educación de la inteligencia ejecutiva, el adiestramiento de la voluntad, procura construir los grandes hábitos de la voluntad, los caminos de la libertad.” Marina defineix la felicitat, que com a humans sempre és el nostre objectiu i, per tant, l’objectiu final de l’educació, com la satisfacció harmoniosa de tres grans necessitats: el benestar, la vinculació social i l’ampliació de possibilitats, el créixer com a persona. Per tant, la felicitat sempre serà un resultat de les nostres activitats (consulteu el fantàstic llibre La ciencia de la felicidad de Sonja Ljubomisky).

Si seguim el raonament presentat al llibre Conectados de com les xarxes a les que pertanyem configuren les nostres vides, trobarem que, en aquest nivell que es mou entre l’individu i la societat, existeixen xarxes que cultiven l’excel.lència i xarxes que ens resulten tòxiques. Les primeres es basen en valors positius, ofereixen maneres creatives de resoldre els conflictes,  sistemes d’avaluació operatius i compartits i, finalment, modes de vida que augmenten la probabilitat de satisfer les nostres necessitats bàsiques. Les segones, en canvi, ens deixen molt lluny de la possibilitat d’autorealització personal.

Hem d’operativitzar el projecte d’educar. En el llibre, Marina repeteix la paraula projecte moltes vegades; de fet, defineix el progrés, en qualsevol àrea, com el resultat de la interacció entre les habilitats innates, un projecte personal (que dirigeix la nostra atenció i el nostre interès) i l’entrenament continuat. I per aconseguir aquest progrés, hem de partir del que hi ha, del nostre sistema nerviós, dels nostres desitjos i necessitats bàsiques, de la possibilitat de construir hàbits facilitadors, de la generació d’expectatives (l’objectiu, el premi, la meta). Proposa, gràcies al camí assenyalat pels experts del camp de les neurociències, aplegar el que ens fa falta per arribar al nostre objectiu: tornar a inventar la humanitat en cada nin.

La educación del talento ens proporciona referències fonamentals que ens poden ajudar a trobar solucions pràctiques als problemes que tenim en el món de l’educació.

En aquest llibre, José Antonio Marina ens ajuda a entendre com aprenem, com funciona la intel.ligència, com hi podem treure el màxim partit possible. Ens ofereix claus per entrar en el món de l’estudi de l’ésser humà en acció.

Paula Vicens